Arxiu del blog

diumenge, 15 de juliol del 2012

No em fot la gana de baixar del ruc!

Tinc la sensació que cada vegada som més els que ens entestem a no voler basar-nos del ruc. I aquesta sensació està basada en l'anàlisi de les mesures adoptades pel govern de Mariano Rajoy, en les que podem veure actuacions encaminades directament a retallar l'autogovern de Catalunya. La ciutadania s'està donant compte del projecte polític de la dreta espanyola, que està basat en l'anàlisi ideològic que la FAES d'Aznar està imposant dins del Partit Popular, amb la coartada de la crisi econòmica actual.

Un dels principals objectius d'aquest laboratori d'idees del Partit Popular, que és FAES, és el de l'adoctrinament de les joventuts populars per a la recuperació del "orgull nacional". Bé, tornem a recuperar qüestions com: l'orgull, l'honor o, en definitiva, augmentar la testosterona per recuperar un orgull nacional espanyol molt tocat i acomplexat.

 Aquesta estratègia descentralitzadora del Partit Popular, està portant-nos a un terreny en què ja no es procura mantenir ni els propis gestos de cortesia i bona educació. Mai des de la transició s'havia tingut una actitud tan despectiva des del govern de l'estat espanyol cap a Catalunya i lo català. Sempre hi havia hagut un punt de seny per guardar les formes entre els representants de l'estat i de la Generalitat.

Hem pogut veure molt recentment com el conseller d'economia de la Generalitat, l'afable Mas-Colell, perdia els nervis davant la xuleria burlesca del ministre Montoro. S'ha acabat la bona educació i ens toca rebre el cop a seques, sense disfresses, ni excuses. La qual cosa no és estrany perquè l'Estat ja no suporta la idea autonòmica, a la qual considera un llast insofrible i a la qual dedica una brutal campanya de desprestigi. I quan això passa sabem molt bé, per experiència, que els atacs es focalitzen a Catalunya.

Personalment tinc la sensació que per molts viatges del president Mas faci a l'estranger, li serà difícil contrarestar la mala imatge que dóna de nosaltres el mateix Estat que hauria de protegir-nos. Espanya no només ens deu i no paga, ens espolia fiscalment i no inverteix allò que promet, sinó que ara, a més, ens desprestigia sistemàticament.

Davant aquest plantejament estratègic sobre el desmantellament de l'autonomia catalana del Partit Popular, sembla inevitable que, des de Madrid, es produeixi una marginació tàcita de les forces polítiques catalanes i en especial de Convergència i Unió, per ser la que més suport popular ha rebut en les últimes eleccions. Per aquest motiu, es podria entendre que CiU pactés amb el PP alguna qüestió de supervivència financera puntual per alleujar la Tresoreria de la Generalitat. Però es fa difícil entendre el nomenament de Daniel Sirera com a nou membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya CAC. I això és preocupant encara, perquè va ser precisament el Daniel Sirera qui durant el seu mandat al capdavant del Partit Popular de Catalunya, va intentar portar una línia de fervor desmesurat d'un espanyolisme anticatalà, i tan sols fa un any escrivia al diari "Las Provincias" articles en els que defensava el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià.

Davant d'aquesta situació d'atzucac polític o camí sense sortida, pel que fa a la relació amb el govern d'Espanya, em pregunto quant trigarà el President de la Generalitat a forçar l'actual marc legal per visibilitzar el desencontre polític a nivell internacional? Continuarem amb la política de peix al cove o ens estem preparant per alçar el vol definitivament? La resposta a aquestes preguntes és una qüestió de supervivència del poble de Catalunya. Els catalans ja no ens podem permetre una frustració més. Si el govern de la Generalitat no dóna resposta a les necessitats dels catalans, el poble parlarà en les pròximes eleccions.