Arxiu del blog

dissabte, 24 de juliol del 2010

El gir espanyolista del PSC.


La sentència dels pallassos del Tribunal Constitucional, ha posat contra les cordes a la cúpula dels socialistes catalans. Almenys aquesta és la sensació que tinc després de veure les filigranes polítiques que el President Montilla, està fent per enfocar una campanya electoral que s'albira complicada des de molts punts de vista.

El partit del president és l'únic dels que es presentaran a les pròximes eleccions que no té confeccionades les llistes. Montilla sempre ha estat un home pacient i per ara sembla no tenir pressa, però l'ambient s'ha caldejat molt dins dels seus correligionaris.

És ben cert que els socialistes catalans s'han mogut sempre dins d'una esquizofrènia controlada. Hi ha el nucli dur del partit controlat pels líders del cinturó roig de Barcelona, entre els quals podem destacar Celestino Corbacho, José Montilla, Manuela de Madre, Miquel Iceta o Carme Chacón. Ells controlen un gran filó de vots de l'àrea metropolitana, que els permet imposar la seva força en el control del partit.

D'altra banda hi ha el sector catalanista que va ser descavalcat del poder amb la caiguda de Pasqual Maragall, entre els que estan Antoni Castells, Ernest Maragall, Montserrat Tura o Ferran Mascarell. Aquest sector està sent cada vegada més incòmode per a les maniobres d'equilibri que el president Montilla ha de fer. Ja li és difícil maniobrar amb un tripartit en què quan no es despengen els d'Iniciativa, li surten per peteneres els de Esquerra Republicana, que a més haver de controlar les sortides de la tesi dogmàtica del sector intern catalanista. El President Montilla té una mala peça al teler. No té un partit unit i homogeni i a més tampoc ha demostrat capacitat, per a mostrar-se com a partit pròpiament diferenciat del PSOE a Madrid.

Alguns pesos pesants del partit, com l'alcalde de Lleida Àngel Ros ja s'han auto descartar per encapçalar les llistes electorals. Aquest és un símbol més de que la batalla interna al PSC ja està decidida. L'aposta ja està feta i les víctimes seran anunciades després de l'estiu. Amb la qual cosa, el President Montilla necessita allargar tant com pugui la convocatòria de les eleccions, per guanyar un temps preciós que ha de destinar a la reorganització interna del seu partit.

Sembla ser que la renovació de llistes que anuncia La Vanguardia, és un camí cap a la consolidació d'un PSC molt més pròxim al PSOE, per reforçar l'estructura espanyola del socialisme, de cara a les Eleccions Generals de 2012 i poder mantenir Zapatero al govern.

En la meva opinió el PSC-PSOE, ja fa temps que ha deixat de ser la casa comuna de l'esquerra. Amb la qual cosa els socialistes catalans que creuen en la nació catalana federada amb l'estat espanyol, hauran de buscar un espai comú de l'esquerra no dogmàtica. Ja que el nucli dur dels socialistes catalans que voten PSOE perquè no són ni catalanistes ni nacionalistes, s'identifiquen molt més amb els dogmes emanats de la seu del PSOE de Madrid.

Probablement seria millor per a Catalunya tenir dos partits socialistes, un d'inspiració d'esquerra moderada espanyolista i un altre d'inspiració progressista catalana. Potser seria la millor manera de no trobar-se, com ara amb interessos contraposats que l'únic que fan és posar en evidència uns posicionaments polítics antinaturals.

diumenge, 18 de juliol del 2010

Horta de Sant Joan: a un any de la tragèdia i ni una sola dimissió.


El dimecres 21 juliol de 2009 es va produir una de les majors tragèdies humanes que ha patit el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya. Un incendi provocat, per dos imbècils, va acabar transformant-se en un dels majors despropòsits gestionats per les persones responsables del Cos de Bombers de la Generalitat.

Ha estat un any ple de mentides en el qual s'han invertit tots els esforços necessaris per protegir els màxims responsables polítics.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, sortia dient que l'incendi l’havia provocat la caiguda d'un llamp, quan encara estaven de cos present els bombers morts. Va tenir una especial diligència en sortir als mitjans de comunicació, amb un informe a les seves mans que per a ell era com la Bíblia. Doncs bé, el gener passat després de la detenció dels autors confessos de l'incendi. I després que els agents rurals s’espolsessin les culpes de sobre, argumentant que l'informe que tenien no era concloent i no estava acabat quan Baltasar el va publicar als mitjans de comunicació. Doncs ni davant aquest despropòsit aquest impresentable conseller, va tenir la dignitat de dimitir.

Un altre conseller, considerat com el crac de la gestió, Joan Saura, es va dirigir de forma molt diligent als mitjans de comunicació afirmant que la gestió de l'incendi havia estat perfecta. Aquesta postura cínica, la va haver de rectificar a la Comissió Parlamentària que investigava els fets succeïts. Algú li va dir a Joan Saura que era demencial qualificar la d'actuació perfecta, quan portava cinc morts i un ferit molt greu a l'esquena.

He de reconèixer que la capacitat d'improvisació de Joan Saura com a conseller responsable de l'extinció d'incendis, ha estat impressionant. Va aconseguir que la Comissió Parlamentària es limités només a fer una carta als Reis amb tots els equips necessaris per treballar més segurs en el futur. Però la Comissió no va esmentar en cap moment els perfils professionals i els criteris tècnics, per valorar la capacitat de les persones que estiguin al capdavant del Cos de Bombers.

Davant d'aquest enroc polític per protegir els alts càrrecs de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalunya, se'm plantegen molts dubtes sobre la seguretat dels professionals del carrer del Cos de Bombers per a aquesta campanya estiuenca.

Bàsicament es van limitar a culpar els dos responsables de l'incendi. I aquest plantejament és cert, ells van ser els autèntics responsables de l'incendi. Però, després d'un any, encara no han sortit els responsables de les cinc morts i el ferit greu. La indignació entre les famílies i els bombers professionals, representats pels seus sindicats, continua sent de neguit i de preocupació per que les persones que dirigien el departament en el moment en què es van produir les morts, continuen avui en els seus mateixos llocs, quan ens afrontem a una nova campanya. Sense reconèixer els errors, difícilment es poden corregir.

L'única esperança que em queda com a ciutadà és esperar que la justícia faci la llum en tot aquest muntatge. He de reconèixer que després dels casos Millet, Garzón o Tribunal Constitucional, he de fer grans esforços per creure que la justícia acabarà sent equànime en la investigació i en la imputació dels autèntics responsables de les morts.

Només em queda que felicitar la germana de Ramon Espinet, un dels bombers morts, per la publicació del seu llibre "La veritat crema", de l'editorial Pagès. En ell, Dolors Espinet, vol provocar la reflexió del lector a l'hora de no acceptar com a veritat, tot el que els responsables polítics ens venen pels mitjans de comunicació.