Arxiu del blog

dissabte, 22 de desembre del 2012

El laberint català (primera part).

Després de les passades eleccions per escollir el nou parlament que ha de gestionar la pròxima legislatura, se'ns planteja una legislatura molt important que requerirà molts equilibris complicats en les estratègies polítiques en una situació complexa com la que està vivint Catalunya.

Amb una crisi duríssima que afecta la ciutadania i que exclou socialment cada vegada a més col·lectius, per una banda, y una asfíxia econòmica estratègicament planificada pel govern de l'estat espanyol per l'altra, han delimitat un camp d'operacions complicat en la seva gestió i sense possibilitat de cometre errors en la gestió política.

 Aquest panorama fa que, avui més que mai, cadascú hagi d’assumir les responsabilitats que li va atorgar el poble català el 25 de novembre. La ciutadania va repartir els papers que cada grup ha d'interpretar en aquesta legislatura.

Si volem llegir el guió que va elaborar el poble, podem fer-ho en dos eixos: el primer seria l'eix social en el qual veiem la divisió entre dretes esquerres, que sumant Convergència i Unió, Partit Popular i Ciutadans, estaríem parlant de 78 diputats contra 57 dels partits d'esquerres. És clar que d'una forma majoritària els catalans vàrem apostar per opcions conservadores.

En canvi si analitzem els resultats a través de l'eix nacional, sobiranistes (independentistes) i unionistes (espanyolistes), podem veure que el poble de Catalunya s'ha decantat obertament per partits que públicament van defensar la creació d'una consulta popular sobre la vinculació de Catalunya amb Espanya . Les forces favorables a un referèndum (CiU, ERC, PSC,ICV-EUiA i les CUP) sumen un total de 110 diputats contra 28 (PP i Ciutadans) que s'oposen a que es consulti al poble català.

Està clar que en plena crisi i quan més semblava que els valors socials havien de imposar-se per sobre de plantejaments econòmics més liberals, el poble no ha penalitzat les retallades en l'estat del benestar. En canvi sí que s'ha posicionat d'una manera clara i contundent a favor donar al poble de Catalunya el dret de decidir.

A partir d'aquí, cada partit ha de realitzar el paper que el poble li ha encarregat. Sembla bastant evident que el matrimoni de conveniència entre CiU i ERC, portarà a una cohabitació complicada que necessitarà de més consensos amb altres partits per tirar endavant la legislatura.

És precisament aquí on hi ha la clau de la governabilitat. En la capacitat que tinguin els partits amb experiència de govern i de gestió, com el PSC, per tenir visibilitat i tornar a guanyar confiança entre l'electorat català. Caldrà veure com mouen les seves peces la gent d'ICV-EUiA, actuant amb sentit d'estat o amagats darrere de la retòrica social.

Aquesta serà una legislatura per avaluar la capacitat de lideratge dels diferents caps de llista dels partits amb representació parlamentària. Si algú vol guanyar-se la confiança de l'electorat, haurà de deixar de banda els tacticismes polítics i agafar el toro per les banyes.