Arxiu del blog

dilluns, 12 d’octubre del 2009

La Presidenta del Tribunal Constitucional té por.


Al Tribunal Constitucional estan que treuen foc pels queixals, perquè ja duen tres anys estudiant la forma de com retallar l'Estatut de Catalunya i no semblar una república bananera als ulls de l'opinió internacional.

Els continus retards del Tribunal Constitucional a l'hora de dictar la sentència que resoldrà el recurs presentat pel partit Popular contra l'Estatut de Catalunya, tenen com a efecte col·lateral que s'eternitzi la situació de provisionalitat que viu i treballa el ple d'aquesta cort de justícia.

Sembla ser que els magistrats més pròxims al Partit Popular, inicialment volien guanyar les votacions per golejada. Però al veure que això no era possible han anat reduint les seves pretensions i avui ja es conformen amb guanyar de penal i en l'últim minut (tal com han fet històricament les coses a Madrid).

Aquesta història es complica més cada dia que passa, ja que un terç dels membres del tribunal, entre ells la pròpia presidenta del Constitucional María Emilia Casas, duen des de desembre de 2007 a l'espera de la renovació, després d'haver esgotat el seu mandat de nou anys, i si no hi posen ma poden arribar al segon aniversari d'interinitat sense que el PP i el PSOE hagin arribat a cap acord per a impulsar la seva substitució pel ple del Senat.

Però sembla que la sentència sobre l'Estatut de Catalunya és el punt determinant perquè els dos grans partits es plantegin abordar la substitució dels magistrats del Constitucional, l'inici de la negociació es pot veure també dificultat per les pèssimes relacions que viuen ambdós partits, immersos en acusacions d'espionatge il·legal i tècniques d'eliminació del contrari pel 'cas Gürtel'.

Al meu entendre, la forma en la que el Tribunal Constitucional està actuant sembla denotar una ineficiència notable, potser no tant per culpa de la negligència, sinó al temor d'assumir la seva responsabilitat com òrgan judicial i evadir un possible enfrontament polític. Els magistrats progressistes del Tribunal Constitucional podrien resoldre definitivament aquest conflicte, que no fa més que desgastar al govern socialista, utilitzant el vot de qualitat de la presidenta, agafant el toro per les banyes i assumint les responsabilitats del seu càrrec. Els magistrats conservadors ja ho haguessin fet si haguessin tingut l'oportunitat, perquè la dreta té molt més clars els seus objectius i les accions a realitzar per a aconseguir-los.

Per tant i a la vista de lo succeït en aquest tribunal, em costa molt diferenciar els posicionaments i les diferències entre el PP i el PSOE pel que fa a la concepció d'Espanya.