Arxiu del blog

dijous, 28 d’abril del 2016

Carme Chacón: La nena prodigi.

A les últimes eleccions generals, la majoria de partits que es van presentar a competir amb la líder del PSC, li van retreure per activa i per passiva que ella era com el Guardiana que apareix i desapareix en funció de la seva estratègia personal en el món de la política.

La que va ser la "nena prodigi" de Rodríguez Zapatero, portava una carrera professional fulgurant. Estava acostumada que accedia als llocs de màxima representació per designació digital, és a dir, per nomenament a dit.

El 2004 va entrar al congrés com a diputada per la província de Barcelona, ​​les seves bones estratagemes van fer que de seguida la nomenessin vicepresidenta primera de la Cambra. El 2007 va hipnotitzar al Zapatero i la va nomenar Ministra de l'Habitatge, deixant la seva empremta en el seu pas per aquest ministeri amb el marrón dels lloguers barats per a joves. El 2008 va ser nomenada ministra de Defensa pel mateix dit que la va nomenar en l'altre ministeri.

La fam de poder i d'escalar políticament va fer que fos un dels voltors carronyers que aspiraven a esquarteren el cadàver del Pérez Rubalcaba, després de la gran hòstia electoral que aquest es va pegar en les eleccions de 2011. Aspirava a ser la redemptora de la " Gauche Divine " i instaurar el somriure del règim del puny i la rosa. Llàstima que els barons andalusos i castellans no es van fiar d'una noia jove talentosa, però que tenia un llast que acabaria amb la seva ambició de coronar-se reina del PSOE. Aquest llast no era un altre que el fet de ser catalana.

Al Congrés del PSOE de Sevilla va mantenir expectatives reals d'aconseguir el tron ​​fins a l'última nit. Els Guerra, González, Bono i Patxi López van començar a fer trucades, com a bojos, perquè en la votació del dia següent la "nena dels somriures" es fotés una morrada. Era millor un paio mal·leable i sense ànima com el Pedro Sánchez! El disgust va ser tan gran que va agafar una rebequeria i es va exiliar a Miami per plorar la seva ira continguda, amenaçant amb tornar.

La seva última gran derrota va ser el passat 20 de desembre, quan complint la seva amenaça de tornar, va recollir els pitjors resultats socialistes a Catalunya. Només li quedava la possibilitat que Pedro Sánchez pogués fer govern i el dit màgic tornés a assenyalar-la per a un càrrec públic.

Un cop arribat al punt que la ineptitud del Sánchez i els barons del PSOE han impedit un govern progressista d'esquerres, la "nena prodigi" es veia en l'obligació de sotmetre, per primera vegada a la seva vida, a la valoració de les bases socialistes de Catalunya. Haver d'afrontar unes primàries mai havia format part de les seves estratègies polítiques. El dit màgic sempre havia solucionat les seves aspiracions i anhels.

Afrontar unes primàries a Catalunya on no tenia asos a la màniga (perquè els seus amics estan a Madrid) per guanyar-les, era un suïcidi polític que ella no es podia permetre. Un cop més presa del pànic surt corrent amb la cua entre les cames a la recerca de dits que la assenyalin per continuar vivint de la política.

Personalment considero que la carrera política de la "nena prodigi" està totalment liquidada. Fugir per no afrontar les derrotes i estructurar una carrera política a base d'amiguismes que t’assenyalin amb el dit per créixer políticament forma part de la política del segle XX.