Arxiu del blog

divendres, 18 d’agost del 2017

L'Estat espanyol ha jugat net per evitar l'atemptat de Barcelona?

La Unió Europea ha patit en la seva pròpia pell 6 atemptats terroristes utilitzant el sistema dels atropellaments massius. Els atemptats per ordre cronològic s'han donat a: Estocolm, Niça, Berlín, dos a Londres i ara ens ha tocat a Barcelona.

Estem parlant d'una ofensiva terrorista que té com a objectiu atacar el "benestar" de la societat europea. Per abastar un repte d'aquest calibre es necessita una poderosa infraestructura de terror a dins de les ciutats europees. Aquestes bases terroristes són enclavaments, multiculturals, on els musulmans extremistes promouen el fonamentalisme islàmic. És clar que aquest moviment disposa dels recursos econòmics suficients per acudir a l'àrea dels Balcans, on tenen les fronteres obertes amb Europa, i poden entrar i sortir sense cap tipus de problema amb l’armament comprat.

El nucli de tot el moviment terrorista està en la facilitat que tenen per aconseguir diners de l'estranger a països com Qatar i Aràbia saudita. Tots els governs d'Europa coneixen l'origen del finançament del terrorisme islàmic. La pregunta que jo em faig és: És més rendible resignar-se als atemptats terroristes que enfrontar-se a una nova crisi del petroli? A aquesta pregunta la meva auto resposta és SÍ.

Lluitar contra aquest terrorisme és difícil i necessita d'unitat dels serveis d'intel·ligència d'Europa, unitat de les forces i cossos de seguretat dels diferents estats i voluntat de compartir una informació que afecta tots els ciutadans de la Unió Europea.

Doncs bé, el President del Govern espanyol va arribar a Barcelona per "dirigir" l'operatiu antiterrorista, i el primer que fa és reunir-se a la seu de la Delegació del Govern a Catalunya per celebrar una reunió amb alts comandaments de les forces de seguretat de l'Estat , però només de l'Estat espanyol i que estava composat per: Guàrdia Civil, Policia Nacional i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). La policia catalana (Mossos d'Esquadra), que és la que ha hagut de fer front a l'atac i donar resposta policial per aquest atropellament múltiple, va ser menyspreada i apartada d'aquesta reunió.

Després es despenja el Rajoy amb frases buides que sonen a burla com: "avui Espanya rep l'afecte i la solidaritat que en altres moments els altres hem compartit amb altres ciutats colpejades pel terrorisme", "no només estem units en el dol sinó també en la voluntat ferma de lluitar contra els que volen arrabassar-nostres valors ".

És evident que combatre aquest terrorisme necessitarà d'una col·laboració i solidaritat total dels diferents recursos policials de què disposa Europa. S'havia temptat a: Suècia, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia i Dinamarca. Per tant, els serveis d'intel·ligència europeus feia temps que informaven que Espanya tenia tots els números per ser el pròxim objectiu terrorista. D'altra banda, el propi Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI) ja havia fet la seva travessa en la qual la ciutat de Barcelona era una de les candidates més fermes per a ser atacada. Doncs bé, malgrat tot això el Govern que presideix el Mariano Rajoy va tenir apartat al cos dels Mossos d'Esquadra del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme (CITCO) des que va començar el seu mandat el 2011 fins al passat mes de juny del 2017. Davant aquesta manca de seny del Govern d'Espanya només puc pensar que aquesta decisió només tenia una única finalitat, que no era altra que deixar a la policia catalana sense la informació necessària per poder fer la seva feina.

 
A la vista d'aquesta situació, hem sorgeixen dubtes sobre la data en què s'ha produït l'atemptat. Per què un 17 d'agost i no un 12 d'octubre? No vull tenir resposta per a aquesta pregunta, ja que després del que s'ha vist amb "Las cloacas del Estado" la meva imaginació adquireix un matís massa naïf.

El Tercer Sector social transmet confiança?

La credibilitat i la reputació del Tercer Sector social ha estat minvada en els últims temps, en bona part per la imatge que es transmet de la mateixa a través dels mitjans de comunicació. Aquí podem aplicar aquella frase que "la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que a més ho ha de semblar".

És cert que cada vegada que surt a la llum pública un cas de "mala gestió" d'alguna organització del Tercer Sector, la credibilitat de tot el sector es desploma. La confiança i la legitimitat del Tercer Sector depèn en última instància de la imatge percebuda per cada un dels públics d'interès de les ONG’s. Realment serveixen de molt poc les costoses campanyes de comunicació d'alguna organització no lucrativa, si la imatge que pretenen crear, reforçar o modificar, no es veu confirmada per la pràctica del dia a dia.

La crisi ha suposat per al Tercer Sector, un augment de volum de treball d'atenció directa a persones que van caure del mercat laboral. Malgrat les retallades, imposades pels governs de Madrid i de Catalunya, les necessitats més peremptòries es van disparar de forma sobtada i es va fer del tot necessari cobrir-les. Aquesta situació va fer que augmentés el sector públic com a font principal d'ingressos de les organitzacions del Tercer Sector, que es canalitzen mitjançant: subvencions, convenis i contractació pública de serveis. Aquest excés de pes del finançament públic no estimula a les organitzacions a elaborar estratègies de recerca de finançament privat, creant una xarxa de clientelisme molt lligada a la proximitat dels partits polítics que gestionen els governs de les diferents administracions, ja sigui local, autonòmica o central.

La línia que separa la gestió ètica i la submissió política és molt fina. És per això que moltes organitzacions incorporen en els seus llocs directius, a persones amb alguna vinculació directa o indirecta amb els partits polítics que estan al capdavant de les administracions de torn. Per tant, la transparència en la gestió del diner públic ha de ser el "mantra" que totes les organitzacions han de repetir per auto convèncer-se.

Recentment el diari digital Ariet.cat va publicar un article intitulat "Com lucrar-se al TercerSector: el cas de la Fundació Salut i Comunitat". En aquest article un extreballador (Manolo Ballesteros) narra en primera persona els excessos que es produeixen en una organització que genera 1 milió d'euros a l'any de beneficis. En el mateix es pot veure el baix perfil professional de persones que tenen sous de 3000 i 5000 € al mes. També es descriuen la forma com es desvia diners de l'organització a empreses, que són propietat de directius de la mateixa organització, en concepte de lloguers a preus galàctics.

Les Plataformes que representen al Tercer Sector a Catalunya han d'intervenir d'una manera directa i decidida, perquè l'honor i la credibilitat de tot el sector està en joc. Si la les administracions públiques miren cap a un altre costat i la Fiscalia només està les ordres de la Moncloa, ha de ser el mateix sector el que desemmascari a tota la corrupció que hi hagi en el seu si.

En la majoria dels casos les organitzacions corruptes solen militar a més d'una plataforma representativa. Per tant, hauran de ser aquestes organitzacions de tercer i quart grau les que es posin a treballar. El silenci i el mirar cap a un altre costat els fa còmplices d'aquesta mala praxi.

Hi ha milers d'organitzacions que treballen bé i que necessiten créixer i multiplicar la seva feina. Per tant, no es pot permetre que uns pocs embrutin la feina ben feta de molts.

El Tercer Sector ha de reaccionar.