Arxiu del blog

diumenge, 28 de gener del 2018

Les llegendes de CaixaBank.

 
El director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, ha assegurat que els desnonaments "forman parte de la leyenda urbana, nosotros no hemos desahuciado a nadie", va dir "Los bancos no queremos desahuciar a nadie; evidentemente tenemos una hipoteca, una propiedad y queremos que la hipoteca se pague". Està clar que si noi!!! Tu ets dels que creuen que una mentida repetida 1000 vegades acaba convertint-se en realitat.

CaixaBank empastifa la seva imatge una vegada i una altra amb els èxits socials que aconsegueix a través de la seva "Obra Social la Caixa". En la meva opinió només hem de veure els jocs de mans que fan amb la Responsabilitat Social Corporativa de la seva fundació, per després mostrar les totes les seves polítiques neoliberals més radicals.

Són molt els projectes que desenvolupen amb els col·lectius més vulnerables; amb la infància per a la seva alimentació diària "cap nen sense bigoti", amb els col·lectius més desfavorits a través del seu programa "incorpora", amb els emprenedors per donar ajudes i crèdits als que intenten fugir de l'atur i la desesperació muntant la seva pròpia empresa "emprèn". Aquesta és la cara més amable d'aquest gegant bancari, que com tots té el seu revers de la moneda.

Ja fa anys que CaixaBank desenvolupa estratègies de mercat en les quals es mostra bel·ligerant amb els moviments socials. Corria l'any 2013 quan líders socials com l’Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau) o la monja benedictina Teresa Forcades, durant la Diada nacional de Catalunya l'11 de setembre, van plantejar encerclar les torres de CaixaBank de l'avinguda Diagonal de Barcelona, ​​amb la intenció de crear les bases per a un canvi de règim polític, econòmic i social basat en una economia cooperativitzada, una democràcia horitzontal i unes finances ètiques.

L'elecció de CaixaBank no va ser casual. La Caixa s'ha convertit en el símbol del poder econòmic i financer de Catalunya i a nivell estatal és la primera entitat d'Espanya en valor dels seus actius: 350.989 milions d'euros, després d'absorbir a Caixa Girona, Banca Cívica, Banc de València, etc. . De les 6300 oficines que posseeix el grup, només 1581 són a Catalunya i el 65% del seu volum de negoci procedeix de fora de Catalunya i de les Balears.

A més, el radi d'acció de CaixaBank s'estén molt més enllà del propi sector financer i arriba al negoci dels carburants, l'aigua, les telecomunicacions, les infraestructures i la salut. És líder en pensions, assegurances i targetes bancàries. Amb més de 13 milions de clients i una quota de mercat a Espanya del 14,6%, articula la seva influència a través del poder econòmic de les seves empreses, els seus vincles amb mitjans de comunicació, partits polítics i, fins i tot, amb la Casa Reial per la vinculació de l'exresponsable Fernando Almansa o la pròpia filla del Rei emèrit d'Espanya.

Cristina de Borbó va entrar a treballar amb un gran endoll trifàsic que li reportava un sou de 200.000 euros anuals i un lloc molt interessant, directora de l'Àrea Social ". Aquest salari arriba avui als 300.000 euros anuals, i la infanta els percep en el seu nou destí a Suïssa, on s'ha instal·lat fugint de la polèmica suscitada pel cas Urdangarín. CaixaBank també va trobar un lloc de treball per a l'excap de la Casa del Rei Alberto Aza, al que va nomenar membre del consell d'administració de Criteria.

Com podem veure aquest monstre econòmic estén els seus tentacles en tots els nivells del poder a Espanya, disposa de més de 13.000 habitatges socials a Espanya i encara que s'omplen la boca dient que "CaixaBank no realitza desnonaments d'habitatge habitual", l'informe realitzat per la plataforma d'afectats per la hipoteca (PAH) al costat del Observatori DESC indica que el 13,8% de les persones afectades per un desnonament tenien la seva hipoteca a CaixaBank.

Per tant, el director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, ha quedat retratat públicament per la provocació de les seves declaracions. Aquest no és l'estil que CaixaBank ha utilitzat al llarg de la seva història. Sempre ha estat un monstre bancari que ha mesurat molt les seves manifestacions públiques per cuidar la seva imatge i mostrar-se com una entitat propera a la ciutadania.

És per això que el Juan Antonio Alcaraz ha fet el paper de "l'enfant terrible" amb la seva intervenció per omplir titulars dels mitjans de comunicació. Exhibint múscul i deixant molt clar que en la nostra lògica occidental i capitalista, qui té diners mana i qui no en té obeeix.

D'aquesta manera estem veient com un banc com CaixaBank estan fent un gir copernicà per mostrar-se com una entitat agressiva, que res té a veure amb el missatge ensucrat de la Fundació la Caixa que s'està quedant sense ànima. Si "l'ànima de la caixa" de la qual tant s'han omplert la boca.