Arxiu del blog

dissabte, 6 de desembre del 2008

La Constitució Espanyola és com un xiclet que s'estira segons els interessos de cada moment.


Avui és un dia d’aquells en els quals pots meravellar-te descobrint nous espècimens polítics. Ja que apareixen una sèrie de personatges -molts d’edat avançada-, que s’omplen la boca dels poders benèfics que la Constitució Espanyola ha tingut en la transició d’una dictadura que va estar en vigor durant quaranta anys, suportada per la dreta espanyola, l’exèrcit i l’església catòlica.

Tots aquests constitucionalistes, de pa sucat amb oli, avui celebren una Llei Fonamental que, segons ells, ens ha donat 30 anys de pau i llibertat.

És sobre aquest punt on vull centrar la meva opinió. Doncs resulta que tenim una tendència fàcil oblidar que l'actual text constitucional va ser negociat i sotmès a referèndum, en un entorn i marc polític que podríem definir com amenaçador per a la proposta de transició a un sistema democràtic.

Recent sortits d’una dictadura en la que durant quaranta anys es va intentar uniformitzar una cultura nacional (molt pobra per cert), una legislació basada en els privilegis d’alguns (que no tinc un clar si això s’ha superat) i una voluntat expressa d’espoli de determinades "comunitats autònomes" per a benefici d’unes altres, era difícil escollir cap altra cosa que no fos lo text proposat.

Tot aquest panorama ha estat vigilat per l’article 8 de la Constitució Espanyola de 1978, en la qual es recull la perillosa redacció que: "les Forces Armades són la garantia de la integritat territorial i de l’ordenament constitucional". Que per cert, no fa molt temps un general va crear problemes citant aquest text. Ens foten als militars per a custodiar la Constitució del 78 i al Tribunal Constitucional per a garantir un interpretació tranquil·litzadora als interessos de Madrid.

Però la Constitució, que és llei, no és una llei sagrada que ha de guiar els nostres designis indefinidament. La Constitució ha de ser una llei suficientment flexible per adaptar-se, cada cert període de temps, als canvis que d’una manera més ràpida.

Un exemple molt clar, el tenim fa molt poc temps quan va néixer l’ultima generació de Borbons (em refereixo a les filles del “Principito”). El problema es plantejava si la segona filla de l’hereu de la corona (per dir-lo de forma oficial), hagués estat un mascle. Perquè llavors era difícil d’explicar que en un país que presumia de ser modern i que lluitava per a l’equiparació d’oportunitats per qüestió d’igualtat de gènere. I va ser just en aquest moment quan van aparèixer veus que suggerien una modificació del text constitucional.

Però encoratjar canvis constitucionals comporta uns certs perills, ja que és difícil de justificar la necessitat de provocar certs canvis, i a l’hora evitar que sigui una porta d’entrada a altres tipus de canvis "no desitjables" per a la integritat de l’Estat espanyol, ja que sempre estan aquests toca collons de nacionalistes bascos i catalans que aprofiten qualsevol esquerda per a ficar el nas.

Per tant, crec que el nacionalisme espanyol sempre tindrà tendència a una posició conjunta del PSOE i el PP a una possible reforma de la Constitució. Ja que els dos partits duien en els seus programes electorals propostes concretes de modificació del text constitucional. I els dos consideren que no és el moment de plantejar-les. I això que més de la meitat dels espanyols opina que ha arribat el moment de reformar la Carta Magna, segons les dades de l’últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Ja que gairebé el 53 per cent dels espanyols opina que hauria de reformar-se en algun dels seus punts.

Per tant no m’apunto a la celebració del 30 aniversari d’un text, que va ser aprovat a punta de pistola i amb els militars fent soroll de sabres constantment per a intimidar a la població. Si tan convençuts estan de la validesa de l'actual text constitucional proposo que, ara i lluny de les pors de retorn al passat, tornin a ratificar per referèndum la seva validesa.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Carta oberta a Mario Garcia president de COCEMFE.


Benvolgut i desorientat Mario,

Em dirigeixo a tu sense representar a ningú que no sigui jo mateix i amb la intenció d'ajudar-te a veure la llum en aquest despropòsit de gestió, a la que estàs duent al ramat de COCEMFE.

En primer lloc tinc una molt bona notícia per a tu. Es tracta que dissabte passat 29 de desembre de 2008, es va aprovar a la XIX Assemblea General Ordinària de la Federació ECOM, la sortida de la nostra Federació de COCEMFE.

Aquesta decisió valenta i intel·ligent de la nostra federació t’ajudarà en la teva gestió de les pròximes assemblees de COCEMFE. A partir d'ara ja no et veuràs en l'obligació d'haver de fer el pallasso (demano disculpes a la gran quantitat d'artistes professionals i vocacionals que es dediquen a aquesta activitat però no als intrusos).

Afortunadament les organitzacions estan molt per sobre de les persones, entre altres coses perquè les persones passen i les organitzacions continuen. És per aquest motiu que considero que la sortida de la Federació ECOM de COCEMFE, és només una fins aviat i no un Adéu.

Les persones només som el que demostrem ser en el nostre treball diari en les responsabilitats que assumim. I al meu entendre el saldo de la teva gestió en el teu pas per COCEMFE, és prou negatiu com per a evidenciar l'escassesa de dots que tens. Circumstància que no considero que sigui culpa teva, ja que la intel·ligència no és un bé que es pugui comprar i que estigui molt estès sobretot en el nostre sector.

Les organitzacions de persones amb discapacitat física sempre hem patit una gran debilitat, respecte a organitzacions molt menys representatives del volum de població d'altres discapacitats, però els altres han sabut trobar líders que tinguessin idees clares i fessin créixer l'autoestima dels seus representats. COCEMFE hauria de ser l'organització de referència de la discapacitat a Espanya, però per a això hauria de ser una organització modèlica en la seva gestió i liderada per persones que tinguessin una mirada llarga en lo social. Lamentablement haurem d'esperar que les futures generacions aportin un nou valor en la gestió de les capacitats de les nostres organitzacions i dels actius humans que tenim per a potenciar.

En aquest sentit, crec que no és gens intel·ligent amagar el cap sota de l’ala a l'hora d'afrontar els problemes de gestió. El fet de no voler donar resposta ni rebre als representants de la Federació ECOM, només posa de manifest la teva inseguretat com a gestor i evidencia la teva falta de recursos personals per a liderar a les nostres organitzacions.

Qualsevol líder que en realitat ho sigui, sabrà que la supèrbia serà sempre la seva pitjor enemiga. I m'agradaria aclarir-te en que consisteix. Doncs la supèrbia consisteix en concedir-se més mèrits dels quals un té. És el parany de l'amor propi: estimar-se molt per sobre del que un realment val. És manca d'humilitat i per tant, de lucidesa. La supèrbia és un apetit desordre de la pròpia persona que descansa sobre la hipertròfia de la pròpia excel·lència. És font i origen de molts mals de la conducta i és abans de res una actitud que consisteix en adorar-se a si mateix: les seves notes més característiques són prepotència, presumpció, situar-se per sobre de tots el que t’envolten. La intel·ligència fa un judici deformat de si en positiu, que arrossega a sentir-se el centre de tot, un entusiasme que és idolatria personal.

Doncs bé, en aquesta època de crisi a la que ens afrontem. Estic veient que és un gran negoci comprar-te pel que vals i posteriorment vendre't pel que et penses que vals. Amb el diferencial del negoci podríem finançar al 100% els projectes de totes les organitzacions de la nostra Federació durant més de 10 anys.

Pel teu bé i pel bé del nostre sector, et desitjo que la deessa de la intel·ligència et toqui amb la seva vareta - encara que sigui al cul-, per a il·luminar el teu camí de retorn al teu Astúries "Pàtria querida".

Probablement no entenguis moltes coses del contingut d'aquesta carta, algunes d'aquestes coses que no entenguis serà per culpa d'estar escrita en català (si pitges el botó d'Espanyol te la traduirà), però per a les altres coses que no entenguis no tinc cap botó que te les expliqui. Ja veus, jo també tinc les meves limitacions.