La Casa Real actua com els capellans: "Feu el que dic i no mireu el que faig".

Hi ha situacions que em fan bullir la sang, com per exemple les declaracions de Felipe de Borbón (Príncep d'Astúries, o sigui Príncep dels asturians), a l'acte de lliurament dels seus premis, en les quals va fer una crida en la que deia que hem de treballar "units per a estabilitzar i sanejar, com més aviat, el sistema financer internacional perquè la crisi ha posat de relleu els grans riscos i desafiaments de la globalització”. I s'ha quedat així de satisfet…

Caldria ensenyar-li a l'hereu de la corona que cal predicar amb l'exemple abans de lliurar-se a la demagògia, que és més pròpia dels polítics del nostre país. Ja que els Pressupostos Generals de l'Estat han contemplat una despesa per a la Casa Real de 8,5 milions d'euros (quatre milions de pessetes diaris) per a l'any 2008, el que suposa un increment del 14,5% pel que fa a l'any anterior, o el que és el mateix, un 12% més que l'IPC. A més de tenir aquests quantiosos ingressos, la família real espanyola s'estalvia una gran quantitat de despeses com viatges -que corren a càrrec del ministeri d'Afers exteriors- o escortes -pagats per Interior-, entre altres.

Per tant, aquesta és una dada que xoca amb la congelació salarial de parlamentaris i alts càrrecs governamentals i fins i tot amb la menor pujada del pressupost de les Corts Generals, que augmenta un 2% fins als 237,06 milions d'euros. Tenint sempre en compte que aquests són càrrecs electes directament pels administrats.

Així podem veure que la nostra emblemàtica família real està subvencionada pels treballadors espanyols per la mòdica quantitat de 8,5 milions d'euros (1.414 milions de pessetes) pels serveis al poble. Si tenim en compte una jornada laboral de 40 hores a la setmana, són 160 hores al mes i equivalen a 1920 hores a l'any. Així, el monarca com autònom (suposo que es cotitzarà la seguretat social en aquest règim per a poder cobrar la jubilació) factura a raó de 4.427 euros l'hora a l'estat espanyol (xifra que s'obté de dividir els 8,5 milions d'euros per les 1920 hores que estableix la nostra legislació laboral com jornada de teball). Aquest preu deu de ser l'acordat pel gremi de les cases reals europees.

Això sense contar la de milions d'euros que suposo que estaran ocults en partides del Ministeri de l'Interior per a la seva protecció, transport i actes quotidians oficials amb els seus respectius menjars i estades hoteleres. Els 8 milions seran per a oci del Rei, a més de gaudir a la seva disposició les comoditats i el luxe del patrimoni públic de l'Estat espanyol.

Llavors, voldria demanar-li al Príncep dels asturians que abans de demanar la nostra solidaritat per a combatre la crisi, que parli amb el seu real pare i que trobin mútuament una solució a les milers de persones en situació de dependència, que han estat enganyades amb la presa de pèl de la llei de mossen Caldera. Si se'ns demana solidaritat, el més lògic i lleial és que està solidaritat sigui recíproca cap a les persones a les quals se'ls exigeix.

Per això, sempre m'he sentit republicà. Crec que un Cap d'Estat haurem de mantenir-lo i sufragar-lo sempre entre tots. Doncs bé, ja que he de contribuir a mantenir-lo, també vull contribuir a triar-lo per a què així la cadira vagi canviant de cul cada cert període de temps.

Tenir sempre el mateix cul en la mateixa cadira, és perjudicial per a la cadira i per al cul que té tendència a fer-se cada vegada més gran.