Després del daltabaix del desenvolupament i aplicació de la Llei de Dependència, de les retallades en política social justificats amb una crisi (que el passat mes de març en campanya electoral ningú preveia). Sembla ser que als màxims representants del COCARMI i de l'ONCE, no tenen res millor en que invertir el temps que en obstinar-se que els coixos jurem bandera. Manda huevos! que deia aquell.
La veritat és que m'ho va comentar ahir el Quin Bonaventura, a la reunió d’ECOM en la que vam coincidir a Barcelona. Personalment m'ho vaig prendre com una a conya coneixent el sarcasme del meu company.
Però Redéu, aquest matí m'arriba un correu electrònic enviat des del cau d’Alí Bava i els seus quaranta, en el que hem certificava que el Ministeri de Defensa, Fundació ONCE i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) signaran dijous que ve, dia 29, un conveni que permetrà a les persones amb discapacitat jurar bandera.
Sembla ser que en aquest conveni es pretén fomentar l'autonomia personal, la plena integració i compliment dels drets de les persones amb discapacitat en el marc de les polítiques de defensa.
No us vull enganyar, però davant aquesta animalada m'ha entrat canguelis, per que em veig als meus 47 anys desfilant per La Castellana amb un obús instal·lat a la meva cadira elèctrica i la putada més gran és que duria davant de mi a la Cabra de la Legió (i no em refereixo a José Bono aquesta vegada).
Però això és inquietant, perquè a més de la nota de premsa m'han enviat la fitxa d'inscripció. Amb la qual cosa sembla com si e posessin la pistola al pit i tractant-se de la jura de bandera, sembla que hi ha una certa relació. Per cert, aquesta fitxa d'inscripció l’hi he enviat al Quim perquè comenci a emplenar-la.
A veure si entre tots omplim un AVE i ens plantem al Palau del Pardo el dia 15 de novembre, i muntem un acte paral·lel amb l'Estel·lada. Cony de país!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada