Arxiu del blog

divendres, 24 d’octubre de 2008

El crepuscle roigenc dels Monegros. Una autèntica passada!


Acabo d'arribar d'un viatge de treball a Madrid. Sóc plenament conscient que es pot anar a Madrid per molts altres motius que no siguin laborals. Però hi ha certs temes, generalment relacionats amb els diners, que només pots anar a resoldre'ls a la capital del regne.

He sortit de l'estació d’Atocha a les 17:30 hores connectant la música en conserva que duc instal·lada al mòbil en format MP3, i sobre les 19:55 hores estava creuant el desert dels Monegros (que per cert cada vegada és menys desert amb els regs intensius que estan instal·lant), quan començaven a sonar temes dels Beathles com: Let It Be, Something, Yesterday, Imagine, Here Comes The Sun o Michelle entre altres.



Just quan sonaven John Lennon i companyia, les ondulacions desèrtiques dels Monegros que es veien en l'horitzó, començaven a prendre un color vermellós crepuscular que m'han creat un clima intern de pau que feia temps que no sentia.

Han estat uns minuts d'aïllament total del vaivé del tren i del murmuri dels viatgers. Veritablement hi ha moments en els quals no fa falta fumar-se un Canut per a sentir-te en harmonia amb el teu entorn.

En resum, vinc de Madrid veritablement optimista pels resultats obtinguts en les reunions mantingudes i per l'experiència tardorenca que he pogut viure als Monearos, que demostra que la felicitat humana generalment no s'assoleix amb grans cops de sort, sinó amb petites coses que ocorren tots els dies.