Arxiu del blog

diumenge, 9 de març de 2008

Mirar la televisió amb l’electroencefalograma pla o l’efecte Monegal.

L'efecte que la televisió exerceix sobre tots els mortals, acostuma a ésser d’idiotitzar en les pautes de relació social. Aquest fet es dóna quan arribem a casa després d'una jornada laboral i exercim el nostre dret d'enfonsar-nos en el sofà i posar la televisió amb independència de la programació que facin.

Es tracta només de relaxar-se i deixar la ment en blanc, per a permetre que els inputs que ens transmet la Caixa Ximple vagin penetrant en el nostre subconscient.
A aquestes hores ja no estem per a fer treballar massa al nostre cervell, amb la qual cosa tenim tendència a digerir programes Light.

Per tant, es fa curiós que amb la història aprendre dels programes de tele escombraries, entenent com a aquesta programació a la que es caracteritza per la seva qualitat dolenta de forma i contingut, en els que preval la vulgaritat, el morb i, de vegades, fins i tot l’obscenitat.

Es dóna la circumstància que l'audiència televisiva d'avui consumeix molts d'aquests programes per diversió o per simple passatemps, però hi ha una paradoxa dintre d'aquest dilema, i és que molta d'aquesta audiència que els consumeix, alhora els critica i els rebutja.

Probablement des del punt de vista econòmic, i entenent-ho com un negoci televisiu, les productores i els ideòlegs d'aquests programes es veuen beneficiats ja que els mateixos ho usen com mitjà econòmic quotidià.

Crec que afortunadament la televisió pot ser una aliada de l'educació, de la cultura, de la llibertat i pot contribuir a millorar el nivell de convivència i respecte entre els ciutadans. Mal utilitzada, pot provocar tot el contrari.

Per això és necessari destacar que hi ha professionals de la comunicació que poden fer que apreciem noves dimensions i nous matisos en la visualització d'aquest tipus de programació. Aquest és el cas de Ferran Monegal amb el programa, que duu ja tres anys realitzant, en la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (en la nostra tribu no veiem a través de Lleida Televisió), anomenat Telemonegal.

A mi em sembla un programa que és capaç d'entretenir, fer pensar, divertir i generar opinió, amb la reflexió quotidiana sobre la televisió de consum que som capaços de digerir.
Entre tots hauríem d'evitar que la televisió sigui un arma de doble fil, amb la qual fins i tot l'espectador pot arribar a suïcidar-se.

Lo Bep.