La història arrenca quan el candidat del Partit Socialista Andalús (Manuel Chaves), inclou en el seu programa electoral, per a les eleccions autonòmiques del 9 de març, la promoció del català, el basc i el gallec amb l'objectiu de facilitar a aquells andalusos que ho requereixin la seva mobilitat laboral. Entenc que en qualsevol país modern, no seria necessari haver de justificar una mesura com aquesta amb la necessitat de facilitar la mobilitat laboral. El sol fet que un país pugui disposar d'una riquesa cultural com Espanya, amb tres llengües en el seu territori (unes més vives que unes altres), hauria de ser suficient com per a justificar que es promogués el seu estudi i coneixement en tot l’estat. Llavors, potser se'ns coneixeria a Europa per una mica més que els toros, la pandereta, l'all o la truita de patates.
Segons el compromís electoral del PSOE andalús és només promoure el foment del català, basc i gallec en les escoles oficials d'idiomes amb l'objectiu de facilitar a aquells andalusos que ho requereixin més recursos personals per a competir en el mercat laboral. Sense tenir en compte que el català, l'euskara i el gallec són llengües oficials, i reconegudes per la pròpia Constitució. Per tant sembla lògic que les administracions garantissin aquest aprenentatge per a qui ho reclamés.
Per altra banda, els portaveus d'aquesta Espanya dels toros, la pandereta, l'all o la truita de patates, creuen que la mesura no té cap sentit, ja que la prioritat ha de ser conèixer el castellà que és la segona llengua del món i també l'anglès que és la primera. Pel que fa referència a l'aprenentatge del castellà, hem sembla que està suficientment garantit per la legislació actual i pel sistema educatiu del nostre país, sent la llengua vehicular del 80% de la població espanyola i del 100% de la població immigrant. I referent a l'aprenentatge de l'anglès estic totalment d'acord, encara que una cosa no exclou l'altra.
Però el fons de tot aquest nerviosisme, no és altre que els representants de l'Espanya dels toros, la pandereta, l'all o la truita de patates, veuen que amb aquesta promesa, Chaves, que també és president del PSOE, ofereix a Zapatero un nou argument per a fer-li el joc als nacionalistes d'aquestes comunitats, que seran necessaris per a l'estabilitat de la legislatura per a qualsevol dels dos partits que finalment governi, neutralitzant, a més, la possibilitat que la mesura tingui un cost electoral per a Rodríguez Zapatero. Però alhora, els socialistes andalusos soscaven la imatge del PP, al que es presenta com ranci representant del nacionalisme espanyol. Bes com són aquests socialistes andalusos.
En definitiva, que el que hauria de ser una proposta intel·ligent de cohesió de les diferents llengües i sensibilitats culturals de l'estat espanyol, amb tota probabilitat no passarà de ser una mera estratègia electoral de cara a la galeria. És una autèntica llàstima.
Entenc que com no podrem canviar aquesta visió miop de la riquesa lingüística i cultural d'Espanya, el millor serà que ens dotem de la paciència i de la saviesa necessària per a seguir patin-la.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada