Arxiu del blog

diumenge, 10 de febrer de 2008

La balança fiscal com eina de cohesió.

Els temes financers sempre són, almenys a primera vista, molt complexos per als que no som especialistes en la matèria. Després, reflexionant una mica, no ho són tant i, com gairebé sempre succeeix amb les qüestions pràctiques, el sentit comú permet entendre lo fonamental, encara que els detalls s’escapin. I això és el que succeeix amb les balances fiscals.

Aquest sempre ha estat un tema que ha donat joc a molta demagògia política. Els uns centrant el seu missatge polític en la falta de transparència i per tant alimentant cert victimisme, i els altres posant les excuses més absurdes per a no haver de publicar-les, difonent així una sensació d’obscurantisme i de mala fe en la gestió dels recursos públics.

Al meu entendre, hauríem de contemplar el concepte de balança fiscal, com el flux d’impostos pagats en el territori d’una comunitat autònoma i el flux de serveis que aquesta rep per part dels poders públics; és a dir, per part de l'Estat, de les mateixes comunitats i dels poders locals. Per tant, no hem de referir-nos a la quantitat d’impostos que paga una comunitat, sinó de la quantitat econòmica global que aquesta comunitat rep dels poders públics.

Personalment crec que s’estan equivocant radicalment al posar pals a les rodes per a trobar el sistema del càlcul de les balances, i alhora qüestionar que el sistema que s’utilitzi sigui representatiu de la situació real al nostre país.
En qualsevol cas, crec que es necessita definir un sistema de finançament “ad hoc” segons el paràmetre que més afavoreixi a la hisenda autonòmica; ja sigui el Producte Interior Brut, el volum de població de cada comunitat, els impostos recaptats en cada territori, etc.

Tinc la sensació que els partits polítics amb opcions de govern, s’estan equivocant radicalment en el plantejament de la transparència a les balances fiscals. Si seguim l’exemple d’altres països com Alemanya o els Estats Units no solament publiquen les seves balances fiscals sinó que fan d’això instruments vàlids per a la negociació política. Per tant podem constatar que la transparència en la publicació de les balances fiscals, es pot convertir en un element de cohesió nacional al ser utilitzades com element de negociació entre els diferents governs i territoris de l’Estat espanyol.

En aquest sentit, hauríem de considerar la llibertat i la transparència política com les condicions prèvies del desenvolupament econòmic equilibrat i del canvi social.

Lo Bep.