Arxiu del blog

dimecres, 6 de febrer de 2008

Les notícies als mitjans de comunicació; res no es el que sembla.

Una de les assignatures que hauria de formar part del procés d’aprenentatge dels alumnes de secundària, hauria de ser el saber analitzar les notícies que els mitjans de comunicació posen al nostre abast, interpretant les claus que condicionen l’enfocament de la notícia. Estic totalment convençut que un entrenament adequat d’aquesta capacitat, augmentaria el nivell de llibertat de pensament de la nostra societat.

A l’hora d’interpretar una notícia, hi ha diferents factors que incideixen en el posicionament dels mitjans de comunicació. La propietat dels mateixos, per exemple, condiciona de manera definitiva la seva línia editorial, tant si la propietat és pública o com si és privada. Aquest fenomen s’accentua en la premsa escrita, però també és extensible a la ràdio, a la televisió i en menor mesura a Internet.

És evident que qui posa els calers per a crear un mitjà de comunicació, te un interès directe i uns objectius que pretén aconseguir amb aquesta inversió.

Tot hi això, en el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública, es crea un doble fenomen pervers: primer es perd la independència i per tant la credibilitat i en segon lloc l’ajuda pública es converteix en un acte deslleial envers la competència.

Per una altra banda, apareixen fenòmens de globalització i noves tecnologies que fomenten el procés de concentració de mitjans i en aquest sentit, sembla plenament justificat el posicionament empresarial i estratègic dels grans grups com: l'ens Públic RTVE, el Grup Recoletos amb el diari El Mundo o l’imperi del Grup Prisa.

Qualsevol empresa de comunicació, pel sol fet de ser empresa ha de perseguir una rendibilitat econòmica que li permeti subsistir. Per a analitzar quins són els factors que poden condiciona la seva línia editorial o de quin peu coixeja cada mitjà de comunicació, només hem de veure quins són les seves fonts d’ingressos.

Si els ingressos provenen de la publicitat institucional que les diferents administracions contracten (sobretot en èpoques pròximes a dates electorals), podem tenir la prova palpable que aquest mitjà de comunicació estarà condicionat a l’hora de publicar la informació que faci referència al seu anunciant. Amb la qual cosa es fa palès que com a ciutadans hem de saber triar el gra de la palla, i extreure les nostres pròpies conclusions del que llegim entre línies de la notícia feta pública.

L’ésser rendible i financerament independent hauria de ser la millor garantia d’independència mediàtica, però per a això els mitjans de comunicació caldria que visquessin dels diners que cobren als seus clients (lectors, ràdio oïdores, Telespectadors, etc.). Llavors certament, el mitjà de comunicació no se sentiria condicionat a matisar la notícia segons el prisma que l’interessi. Però mentre els ingressos majoritaris vinguin de la publicitat, el mitjà de comunicació es veurà obligat a sotmetre’s al seu client, ja siguin institucions públiques o privades.

En qualsevol cas, el problema sempre serà que els mitjans de comunicació trituren i converteixin en una papilla uniforme la realitat, la ficció, lo fonamental, lo secundari, el divertiment i la reflexió. Tot plegat és per a pensar-hi.

Lo Bep.