Arxiu del blog

dissabte, 15 de maig de 2010

Retalls en polítiques socials: la visió més covarda de la crisi.



Estem davant d'un entorn socioeconòmic emmarcat en un context de crisi, que està posant en evidència la realitat del nostre sistema productiu, basat en el totxo, l'especulació i l'economia submergida. Això ens ha portat a tenir una taxa d'atur de més del 20% de la població espanyola, que ens situa en un escenari difícil per mantenir la pau i la cohesió social. Encara que aquestes dades són més alarmants, quan observem que gairebé dues terceres parts dels demandants d'ocupació amb discapacitat (62,3%) estan a l'atur, amb una perspectiva molt més difícil i dura per tornar a incorporar-se al mercat laboral.

Per tant, el panorama no ens dóna esperances per ser optimistes en un futur a mitjà termini i sóc el primer que creu fermament en la implicació de tots per tirar endavant. I si és necessari abordar reduccions en alguns àmbits de les polítiques socials, caldrà parlar-ne i analitzar-ho amb serenitat i predisposició a l'acord. Però per això, hagués estat necessari que el govern tingués l'autoritat suficient, per cridar l'atenció als autèntics culpables d'aquesta situació i juntament amb ells la resta de la societat haguéssim entès algunes mesures restrictives.

Els generadors de l'actual situació de crisi, han jugat bé les seves cartes i han aconseguit que el govern no s'hagi atrevit a exigir-lo hi seves responsabilitats.

D'una banda, la banca ha rebut injeccions de capital de l'estat, per poder posar pedaços als excessos realitzats en les èpoques de les vaques grasses. Amenaçant amb tancar l'aixeta dels crèdits i així poder bloquejar una possible recuperació, com a xantatge per cobrir les seves vergonyes.

D'altra banda, els especuladors durant els anys de bonança han fet caixa i han posat el seu botí amagat sota de la rajola. Probablement esperant millors temps per tornar a fer el mateix.

Finalment, les grans fortunes d'aquest país actuen com si "això de la crisi" no anés amb ells. Potser és perquè probablement un govern del Partit Popular, no els hauria tractat millor que l'actual govern de Zapatero.

Doncs tant la banca, com els especuladors, com les grans fortunes n’estan sortint nets com una patena de la crisi. Ningú se n’ha recordat d'incloure'ls en el grup d'ajust solidari.

Crec que el Zapatero s'ha equivocat contractant al seu assessor d'estratègia política. Probablement li han infiltrat a algun militant del Partit Popular, perquè sinó no s'entén aquestes poques llums, per començar la retallada del dèficit pels teixits més febles i deixant impol·luts als autèntics responsables del drama.

Suposo que al escollir a les persones amb discapacitat com els primers (juntament amb els funcionaris) per anar al capdavant d’aquesta guerra, és per què després ens volen donar la medalla de "Isabel la Catòlica" com autèntics salvadors de la pàtria.

Davant plantejaments com aquests, puc assegurar-vos que com a persona amb discapacitat, em sento com la "cabra de la legión" que la posen davant com a estendard.