Arxiu del blog

dilluns, 24 de maig de 2010

La immigració i el deteriorament de les polítiques socials.


La conjuntura de crisi en què vivim, ha de posar sobre la taula un debat necessari i serè sobre la nova situació en què es troben les persones immigrants al nostre país. La veritat és que no hi ha precedents d’una arribada tan nombrosa d’estrangers com la que hem tingut, que ha provocat que en un període de poc més de 10 anys que la població del nostre país hagi augmentat en un 15 per cent.

Es produiran fortes retallades socials per a tots els que vivim en aquest país i seran necessaris sacrificis, personals i col·lectius, en benefici de les necessitats generals que la nostra societat. Y aquí hem de ser-hi tots, tot hi que segons les últimes dades referents a la població immigrant a Espanya, podem veure, una de les paradoxes més intrigants que dóna l’estadística espanyola, és comprovar com d’una banda, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) es redueix el nombre d’immigrants que habiten a Espanya. Segons l’enquesta un contingent important d’immigrants decideixen tornar al seu país per garantir uns mínims de subsistència. Cosa que semblaria lògica davant d’una situació com la que estem vivint. Però en canvi, segons un informe del Banc d'Espanya, estan augmentant les remeses que envien els immigrants als seus països d'origen.

Probablement serà necessari prendre decisions sobre com afrontem aquesta situació, partint de la idea que no podem continuar amagant el cap sota de l'ala. Cal donar solució al drama humà que suposa la situació de desemparament de milers de persones, que actualment no tenen accés als mínims de subsistència. Les restriccions que viuen en els seus drets laborals i socials, els seus menors nivells salarials i la manca de drets polítics, dóna lloc a que molts d'ells siguin de facto ciutadans de segona o tercera categoria. La qual cosa obre el risc d'evolució cap a un model dual de societat, amb un doble circuit de ciutadania, amb drets, oportunitats i nivells de vida diferenciats entre si. Probablement el que dic sigui políticament incorrecte. Molts pensaran que "ara no toca perquè no és moment de reconèixer drets als immigrants". Potser sigui així, però llavors siguem conseqüents i no fem demagògia amb el sofriment humà. Diguem clarament que hem d’expulsar els que no tinguin regularitzada la seva situació legal.

Per injust que sembli, sempre serà més just i raonable que tenir-los aparcats a guetos cada vegada més estigmatitzats. Per això, al meu entendre cal treballar simultàniament en una triple direcció:

En primer lloc, cal superar les condicions de "il·legalitat" d'alguns immigrants que generen inseguretat i desraó humana i que possibiliten que siguin objecte de molts abusos.

En segon lloc, i de manera simultània, és imprescindible tenir una política rigorosa de fronteres i de contingents, ben coordinada amb la Unió Europea, entenent, i fent entendre, que països com Espanya no tenen una capacitat d'acollida laboral i social il limitada i que el desbordament dels límits raonables poden conduir a situacions de tensió i inseguretat que són negatius per a tots. La política de regularització legal ha d'anar acompanyada d'una política paral.lela de rigor en l'aplicació de les lleis i el control de fronteres.

En tercer lloc, cal potenciar i millorar la integració amb polítiques de ciutadania que ataqui en la seva arrel els riscos de l'exclusió social, entenent que el que no s'estigui disposat a gastar avui en integració i en qualitat de vida social, potser s'acabarà tenint de gastar en el futur en polítiques de control i reparació social.

En definitiva, hem de tenir clar que o posem ordre en la gestió de la immigració o el problema ens esclatarà a la cara a curt termini, amb una població que gaudeix dels beneficis socials però com si no existís a efectes polítics.