Arxiu del blog

dilluns, 10 de maig de 2010

La monarquia espanyola i el turisme sanitari.


El debat al voltant de l'existència del turisme sanitari ja fa temps que està obert al nostre país. El turisme mèdic és una realitat existent, i les seves conseqüències negatives han estat denunciades per grans aiatol·làs de la política espanyola, que han advertit sobre el "turisme sanitari" de persones que des d'altres països es desplacen a Espanya per operar-se a la sanitat pública espanyola.

El turisme sanitari a Espanya no només està enfocat a balnearis, clíniques privades o cirurgies incloses en paquets de viatge, sinó que també hi ha l'altra vessant d'aquest turisme dirigida a la sanitat pública. Aquest últim té unes conseqüències econòmiques negatives que posen en perill la viabilitat del nostre sistema sanitari.

Fa tot just 48 hores, ens hem assabentat que el monarca espanyol ha vingut a operar-se a Barcelona, concretament a l'Hospital Clínic (hospital de titularitat estatal encara que estigui a la xarxa sanitària catalana). Davant d'aquest despropòsit se'm plantegen una sèrie de dubtes:

Qui cony pagarà aquesta operació? Per què hi ha una directiva de la Unió Europea, que estableix que els europeus no necessiten autorització prèvia del seu país d'origen per recórrer al turisme sanitari i tenen dret que se'ls reemborsi el cost del tractament a la tornada. Però en el cas dels tractaments hospitalaris i altament especialitzats, sí que es permetrà als estats membres introduir un sistema d'autorització prèvia per als seus ciutadans.

Quin era el torn del Rei a la llista d'espera? Recentment han aparegut informacions de la Conselleria de Salut, que indicaven que en el pitjor dels casos la llista d'espera per algun tipus d'operacions no superava els tres mesos. Llavors: Qui li va treure el tcket del torn al monarca?

Quina és la imatge que hem de tenir de la sanitat madrilenya? Crec que la Esperanza Aguirre ha de plantejar-se el ridícul en què l'ha deixat la Casa Reial, al desconfiar del seu sistema sanitari i que el rei hagi referit posar-se en mans d'aquests separatistes catalans.

Per què i tu no pots anar a un hospital madrileny per a què t’operi el metge que i tu triïs? La resposta que m'ha donat la meva companya és "perquè jo no soc la reina", al que jo li he respost "jo sí et considero la meva reina i no considero el meu rei a aquest que surt als segells".

Realment crec que quan tenim un problema de salut és lícit que intentem buscar la millor solució allà on sigui. El que no considero just és que les normes de la sanitat pública no s'apliquin de la mateixa manera a tots els ciutadans que la mantenen. Si el rei d'Espanya pot venir a Barcelona a operar-se a un hospital públic, a càrrec dels pressupostos generals del Govern de la Generalitat, també haurien de ser possible escollir els especialistes i les unitats que un voldria de qualsevol lloc d'Espanya i en un temps rècord ser tractat i intervingut.

Vull recordar que el Rei d'Espanya és el primer funcionari de l'Estat espanyol que ha d'estar treballant al nostre servei (per això la Casa Reial ja cobra més de 8 milions d'euros l'any).

És per això que crec que hem de cuidar els detalls en la relació entre la ciutadania i la política. Fa lleig que es faci aquesta ostentació de poder, al tenir la possibilitat d'accedir a tots els mitjans sanitaris per atendre una persona, encara que pogués tenir un problema greu i en canvi no es posin els mateixos mitjans per atendre a un altre ciutadà en les mateixes condicions .

2 comentaris:

Babunski ha dit...

I consumint seguretat social sense cotitzar.

Albert B. i R. ha dit...

I per acabar-ho d'adobar, hem hagut de suportar veure el nostre President i uns quants polítics fent-li la gara-gara. A més, tota la publicitat i preocupació dels diaris. Què injust!