Arxiu del blog

dissabte, 8 de maig de 2010

Una experiència per a prendre consciència de la realitat.


Ahir divendres 7 de març de 2010, vaig poder viure l'experiència d'acompanyar un grup de professionals del món del periodisme, que es van atrevir a acceptar el repte que els va proposar l'Associació ASPID, de seure en una una cadira de rodes durant 45 minuts i fer una ruta per la ciutat de Lleida, per tal de poder fer activitats de la vida diària.

Tenint en compte que les persones que van acceptar el repte no estaven acostumades al maneig d'una cadira de rodes, vam tenir la prevenció de comptar amb la col.laboració d'un grup de voluntàries i voluntaris de l'Institut d'Ensenyament Secundari Ronda de la ciutat de Lleida. Bàsicament per a què els donessin un cop de mà i no haguessin de cansar-se tant. La meva grata sorpresa va ser que aquest grup de periodistes (tots molt joves), es resistien a ser ajudats pels voluntaris i volien ser ells mateixos els que manegessin la seva cadira de rodes en pendents i llocs difícils.

El seu compromís va ser molt gran en intentar posar-se en el lloc de la persona amb discapacitat, en un nivell el més semblant possible a les circumstàncies reals. Aportant un gran Esforç per la seva banda, que denota el seu compromís per poder transmetre al seu públic les sensacions viscudes des de la pròpia cadira de rodes.

Per això vull agrair especialment aquest esforç suplementari que van realitzar, perquè tots som part de la societat i hem de preocupar-nos d'aportar el nostre suport en funció de la igualtat, de la integració i de les bones pràctiques. En funció del lloc i de les Circumstàncies en les que estem cada un de nosaltres.

És evident que l'accessibilitat a la ciutat és un tema vital, però la poca consciència de la població que no presenta problemes de mobilitat és la trava d'acció que representa la voluntat de millora la ciutat.

Estem en un moment important de canvi social, i l'accessibilitat com tots els temes d'importància social també està evolucionant, i això mateix ens porta a convèncer-nos cada dia més que el futur està en trencar els esquemes antics, oblidar-se de les persones amb discapacitat, de la gent gran, les persones obeses i de les dones amb carrets de nen i optar pel disseny universal.

Està comprovat que el disseny que "serveix a tots" és més còmode també per al que no té cap problema de mobilitat física, aporta un major grau de satisfacció amb el seu entorn i et fa desenvolupar millor amb el teu mitjà. Això passa necessàriament per implicar un disseny d'ordenació.

La condició de "persona amb discapacitat" d'alguns individus està condicionada pel mitjà que els envolta. Per tant, podem arribar a la conclusió que un mitjà físic accessible fa "desaparèixer o atenuar" en gran mesura la condició de discapacitat de les persones. Amb la qual cosa, el disseny universal es converteix en un disseny integrador.

Amb experiències com aquesta, es posen de manifest la necessitat d'un canvi en el disseny urbà i arquitectònic, però probablement aquesta exigència transcendeix els límits de les barreres que dificulten les vides d'alguns, apostant pel reconeixement dels canvis urgents i absolutament necessaris per que tots gaudim de millors ciutats, millors espais públics i una millor qualitat de vida.

Així doncs, vagi des d'aquí el meu reconeixement i el meu agraïment a totes les persones que van intervenir en el taller d'accessibilitat que es va celebrar a Lleida. Tots heu contribuït al canvi social que representa el percebre l'accessibilitat com un dret i una necessitat de totes les persones.

1 comentari:

Babunski ha dit...

MOlt bé! Felicitats per la iniciativa. La vaig trobar interessant però sobretot molt pedagògica. Salvant les distàncies, jo que ara vaig amb un cotxet pel crio em trobo moltes vegades en aquesta situació.