Bernat Soria sempre ha estat un tipus al que he admirat i respectat. Vaig tenir la sort de conèixer-lo l'any 2005 en la cerimònia de lliurament dels premis ASPID. Vull dir que és una persona que transpira senzillesa, intel·ligència, humor del fi i capacitat de connectar amb totes les persones.
Ara sembla ser que el ministeri que dirigeix prepara canvis normatius per a garantir que els malalts terminals no sofreixin doloroses i inútils agonies. Fins a aquí tot molt bé, sempre he estat un ferm defensor de l'aplicació de l'eutanàsia activa. Per tant, amb notícies com està hauria de motivar-me a ser més optimista i esperar resultats.
Probablement seria optimista si no anés per la segona part de l'anunci fet per Bernat Soria, que és que el següent pas que planeja el departament promet més polèmica: regular el suïcidi assistit, això és, la possibilitat que un malalt rebi ajuda per a posar fi a la seva vida, sense que necessàriament es trobi en situació terminal.
Aquesta possible norma donaria resposta a casos com el de Ramón Sampedro, que tots recordem per l'impacte mediàtic que va suposar el seu suïcidi i l’Oscar guanyat per la pel·lícula "Mar endins", que després d'una llarga batalla legal va morir per ingestió de cianur al 1998.
A partir d'aquí és quan tot això fa olor a embolic i reconec com a certes les tesis del Partit Popular, que insinuen que tot això només és una cortina de fum per a desviar l'atenció de la falta d'idees del govern central, per a aplicar mesures que ajudin a pal·liar la creixent i galopant crisi econòmica.
En certa forma, aquesta possible mesura de legalitzar l'eutanàsia activa i el suport al suïcidi assistit, estaria en la línia de les esmenes sobre la mort digna aprovades al juliol pel 37º Congrés del PSOE, encara que aquest text evita termes com eutanàsia o suïcidi assistit.
Així doncs, recomano al President de la Conferència Episcopal Espanyola (Antonio María Rouco Varela) que comenci a treure la pols dels crucifixos i a comprar centenars de metres de llençols (encara que sigui en els basars xinesos) per a preparar les pancartes pertinents.
Per la seva banda, Mariano Rajoy ja pot plantejar-se una estratègia, per què ara no té al seu costat als gossos bordadors de la FAES (Aznar, Zaplana i Aceves).
Cony de país.
2 comentaris:
Bona nit, encara que comenti poc, et vaig llegint amb interès. Tema complicat el d’avui.
T’he de dir que fas un muntatges fotogràfics molt bons.
Totalment d'acord amb el teu plantejament. Però el tema es prou serios com per fer-hi conya!
Publica un comentari a l'entrada