Arxiu del blog

dissabte, 13 de setembre de 2008

Qui jutja al jutge? Un altre jutge.


Una vegada, fa molts anys, Pedro Pacheco, llavors Alcalde de Jerez, va manifestar públicament que “la justícia era un cachondeo”. Era el més greu que s’havia escoltat en la història de la nostra democràcia contra aquest poder de l’Estat, la Justícia. No se quina va ser la causa immediata de la seva acusació ni si per això van arribar a castigar-lo però el que si puc afirmar avui, molt temps després, és que es va quedar curt perquè la justícia no és una conya sinó que és una vergonya.

El mateix dia que el Consell General del Poder Judicial sancionava al jutge Rafael Tirado amb 1.500 euros per falta greu, aquesta comissió disciplinària imposava una multa de 7.500 euros al jutge de Toledo Ángel Luis de Olmo per haver comès abús d’autoritat i tenir halitosis, una malaltia que produeix una forta olor de l’alè, tal com li acusaven els funcionaris del seu jutjat.

L'instructor de l’expedient obert al magistrat de Sevilla Rafael Tirado i la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que va imposar a aquest una multa de 1.500 euros, van interpretar la llei de la manera més favorable al jutge, ja que la sanció podia haver arribat fins als 6.000 euros.

D'altra banda, alguna vegada que quan es crema una fotografia del rei, la justícia actua amb tot el seu pes sobre els supòsits delinqüents. Aquesta imparcialitat està generant un autèntic clam social i polític a favor de l'aplicació equànime de la llei, independentment del nom i el càrrec de l'acusat.

I un ja no sap, certament, si Pedro Pacheco es va passar en el seu moment o si en realitat es va quedar curt.

La indecent actuació del jutge Tirado al no ordenar la presó per a un pederasta com l’assassí de la nena Mari Luz és una fallada del sistema judicial, lent i ineficaç. Penalitzar-lo amb 1.500 euros és com exonerar-lo a ell i a tot el sistema.

Fets com aquest posen de manifest la necessitat de portar a terme una reforma del règim disciplinari dels jutges i acomodar els tipus a les circumstàncies. Aquesta sentència reflecteix la frivolitat que afecta a bona part de les activitats públiques del nostre país.



Al meu entendre, aquesta resolució ve a confirmar el clima de corporativisme judicial que, des del primer moment, va envoltar l'escàndol d'aquella tragèdia, quan es va intentar passar la responsabilitat d’una banda a una altra i es van buscar en va culpables d’aquest caos fora fins i tot de l'àmbit de la justícia.

No se si aquest intent d'impunitat és causat per alguna indecent actitud corporativista o pel fet insòlit que l'únic dels tres poders de l'Estat, el judicial, descansa individualment persona a persona el que fa que alguns transitin impunement sense responsabilitzar-se dels seus errors.

Personalment penso com el Canceller alemany Otto Von Bismarck “Amb les lleis passa com amb les salsitxes, és millor no veure com es fan”.