Arxiu del blog

dissabte, 20 de setembre de 2008

Les noies i els nois de la dreta s'avorreixen i munten Ciutadans!


Vull ensenyar-vos un vídeo que he vist al bloc de Jordi Pujadas, anomenat “La Cullerada”, per cert us recomano que hi feu un volt.

He de confessar que després d'haver vist el vídeo, m'he quedat molt més tranquil, ja que alguna cosa per la que he lluitat durant tota la meva vida comença a fer-se realitat.

Duc ja molts anys treballant per a aconseguir que les persones amb discapacitat puguem participar, d'una forma normalitzada, en les activitats de la vida diària amb la resta de la societat.

Doncs bé, en aquest vídeo podem veure com la submissió i el funcionament com corderets també afecta a persones amb discapacitat. Els Coixos cada vegada ens semblem més a la resta de la societat.



Sembla ser que els fills de Papà s'avorreixen solemnement i necessiten experimentar noves sensacions creant un partit alternatiu a la dreta ja existent com és "Ciutadans partit per la ciutadania". Com era d'esperar, aquest partit només té dos punts identitàris:

- L’aniquilació de la llengua espanyola a Catalunya. Que com sabeu tots, si no fos per la gran immigració que hem rebut d'Amèrica Llatina, avui ja ningú coneixeria ni una paraula de la llengua de Cervantes. Amb la qual cosa aquest tema és d'importància vital per a la seva Espanya.

- L'altre gran tema és el perill que suposa el nacionalisme. Ja coneixeu com són aquests nacionalistes que no reconeixen: ni els toros, ni les sevillanes, ni la paella, com elements d'identitat nacional. Això sí, no ens adonem que aquests elements d'identitat són propis d'altre tipus de nacionalistes.

En canvi a aquest partit no li he vist, ni en el seu ideari ni en el seu programa electoral, una sola referència a mesures econòmiques per a lluitar contra la crisi que tenim damunt.

Tampoc he pogut trobar cap proposta en temes de política social, probablement sigui per que ells no tinguin problemes d'aquesta índole, i l'única referència que tenen cap a lo social siguin les activitats del Club privat al que pertanyen.

Personalment penso com Francesc Pi I Margall, que dea que "Les conviccions polítiques són com la virginitat: una vegada perdudes, no tornen a recobrar-se".