Vull confessar-vos que m'he quedat congelat quan he llegit aquesta notícia als diaris locals de les terres de Lleida. La notícia deia així:
L'Ajuntament de Lleida congelarà els sous de l'alcalde i de tots els regidors durant el 2009.
Fa tot just 10 dies que la "Cabra de la Legió", perdó vull dir José Bono, ja ocupava portades de diaris difonent la humilitat i la solidaritat de la classe política amb els més desfavorits, anunciant que en els pressupostos del congrés per al 2009 es congelarien els sous del president i de tots els diputats.
El màxim representant del Congrés creu que davant l'actual situació econòmica, els diputats, que representen als ciutadans, han de ser "exemplars" a l'hora de decidir els seus sous i el pressupost amb el que contarà la Cambra baixa durant el pròxim exercici.
I és clar, en una cop de sang de demagògia difícil de superar, tots els grups parlamentaris donen suport la proposta del president del Congrés, de congelar els salaris dels diputats donada l'actual situació econòmica, per als Pressupostos Generals de l'Estat de 2009.
Per això, ja s'han mostrat d'acord a congelar el sou de diputats i senadors, de manera que si les Taules del Congrés i el Senat acorden no pujar les seves retribucions ni tan sols l'increment de l'IPC, seguiran percebent la mateixa assignació mínima de 3.126 euros al mes. Per tant, ho passaran molt malament aquest hivern amb sous ridículs com aquest.
La veritat és que on hi hagi una bona prestació econòmica de la Llei de Dependència, que treguin aquesta mariconada de sous mínims que cobren els miserables diputats.
Doncs veient com els seus senyories s'omplen la boca de l'esforç que van a fer per a solidaritzar-se amb els més desvalguts de la nostra societat, i constatant que els pobres regidors de l'Ajuntament de Lleida, que ja cobren sous del nivell de la PIRMI, també volen congelar-se els seus emoluents. No em queda més remei que començar a posar la meva bitlletera al congelador.
Veient aquests exemples de sacrifici i abnegació dels nostres, mai prou benvolguts, polítics ens estan donant. És de suposar que els sacrificis que vindran d'ara endavant, i m'oloro que seran molts, els haurem de fer els que habitualment ens toca aguantar el xàfec.
La veritat és que tanta demagògia em produeix gasos i de tant en tant se m'escapa algun pet anàrquic i anti sistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada