Els candidats a la presidència dels EUA s'han sotmès a una entrevista sobre fe, religió i creences que ha estat retransmès per les principals cadenes de televisió. Creant l'ambient apropiat perquè els dos candidats confessessin, en horari de màxima audiència, que havien pecat.
"El meu pitjor pecat ha estat l'egoisme. Durant la meva joventut vaig experimentar amb drogues, vaig beure...vaig fer tot això perquè solament pensava en mi mateix, per la meva incapacitat en centrar-me en els altres", va dir el demòcrata Barack Obama, el primer a ser entrevistat. En definitiva, es penedia d'haver-se pegat unes farres de collons de mico, aquest negre és un hipocrata.
El republicà John McCain va confessar que el seu major error moral el va cometre també de jove, quan va fracassar el seu primer matrimoni. "Sóc una persona molt imperfecta, però crec que allò va ser la meva major fallada moral", va dir McCain, en una referència al seu matrimoni amb una model de Filadèlfia amb la qual es va casar poc abans d’anar a la Guerra de Vietnam. Era jove i va anar a caçar una peça de primer nivell per donar satisfacció a les feromones de juventut.
Durant la seva absència, la seva dona va sofrir un greu accident que la va deixar desfigurada. Quan McCain va tornar de Vietnam com a heroi de guerra, va començar una relació extra matrimonial amb una rica hereva. Pegant la braguetada del segle, per a passar a ser el marit de la seva senyora, passant a ser molt més pragmàtic.
Tot hi això, una de les grans divergències va sorgir al parlar de si s'havia de pujar els impostos als rics. Que és ser ric? Se’ls hi va preguntar. "Ets ric si guanyes més de 250.000 dòlars a l'any. Tots hem d'entendre que l'educació, les carreteres, els serveis... no són gratis. Tots hem d'acostar l’esmatlla", va dir Obama, en defensa de la seva intenció de pujar els impostos a les rendes més altes. Que és on es diferencien, al cap i a la fi, les dretes de les esquerres.
Trobo que aquest tipus de comèdies electorals, només es donen en societats altament infantilitzades com l'americana. Perquè el reconeixement d'aquest tipus de "pecats", em recordava a la confessió a la que ens sotmetien dies abans del nostra primera comunió. Ja que en aquestes confessions s'acostumava a admetre: haver tingut “mals pensaments” (que eren els més divertits de tots), haver dit alguna mentida (quan després molta part de la teva vida ha continuat sent una mentida) o haver fet empipar als teus pares (quan anys més tard els has fotut en una residència).
En definitiva que els americans necessiten ser molt simplistes per a entendre's a si mateixos.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada