Aquesta és la situació viscuda en les últimes hores als mitjans de comunicació espanyols, a l'hora de narrar la notícia de que un avió amb destinació Canàries pateix un accident, del que fins al moment es desconeixen les dades de la caixa negra, i que ha deixat, fins a ara, al voltant de 153 morts. Bé, una autèntica desgràcia i una gran catàstrofe.
Però l'aplicació de l'ètica als mitjans de comunicació, hauria de fixar en les persones responsables una línia coherent de pensament i actitud cap al desenvolupament en el seu treball que arriba a la comunitat i constitueix cultura.
Comencen donant la notícia en el Telediari del mig dia; interrompen l'emissió, tallen les notícies de les olimpíades i a poc a poc, com un degoteig, van caient les dades. Esglaiador, una llàstima i una notícia que a tots ens omple de pena i de por.
Però deixant les coses evidents, observo com els mitjans de comunicació intenten treure carnassa, intenten treure notícia d'on no hi es. Això sí, amb els talls publicitaris pertinents que a mi em provocaven nàusees al veure els productes anunciats.
Posis el canal que posis, els "reality shows" comencen a furgar el dit en la ferida. No saben ni de què parlar, doncs encara no hi ha dades. Però ells parlen. Van sumant xifres, van augmentant el morb. Entra una trucada d'una senyora que suposadament anava a comprar un bitllet per a aquest avió, però que en últim moment, va decidir no anar-se. I entra en directe un familiar d'un dels viatgers. "Com es troba, senyora?" Com cony voleu que es trobi, doncs feta una merda i sense tenir la més mínima privacitat per a plorar la mort dels seus éssers estimats.
Realment això és francament indignant. És l'art de remoure la merda. No se sap si ha estat un simple accident, una negligència... No se sap res. Absolutament res. I aquí tots semblen ser pilots, hostesses i experts en aeronàutica.
La majoria de les vegades els mitjans de comunicació només publiquen tot allò que els seus editors pensen que atraurà consumidors d'informació. Llavors si decideixen publicar imatges tan fortes com els cadàvers cremats d'aquest accident aeri, és perquè les persones consumim aquest tipus d'imatges, ja sigui a través dels mitjans tradicionals, d'internet o de qualsevol altre mitjà digital. I això és el que realment em fot.
Entro a la pàgina web d'El País per a intentar esbrinar quin ha estat la causa, i resulta que em trobo amb imatges francament desagradables. No perquè m'impressioni veure cossos cremats, que m'impressiona, sinó perquè observo el morb, el poc tacte i la falta de professionalitat dels mitjans de comunicació del nostre país.
Si les cadenes de televisió i els mitjans de comunicació de masses, saben que tard o d'hora aquest material estarà disponible al You Tube, Per què no publicar-lo ells també ara que els estan tremolant les cames perquè els mitjans digitals comencen a superar en audiència als tradicionals?
M'avergonyeixo que es confongui el dret a informació veraç amb l'atropellament als drets més elementals com és el de la pròpia imatge, la intimitat, i el dret a sofrir la teva pròpia catàstrofe com et dongui la gana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada