En moltes ocasions quan comparem activitats desenvolupades per persones sense cap discapacitat, amb les executades per persones amb limitacions funcionals, tenim una tendència malaltissa a la comparança. Ambdues activitats només es poden comparar en que posen a prova els límits del cos humà.
L'art de coordinar els moviments d'un cos en l'espai amb els ritmes i les melodies de la música, es denomina ball. Tant si és sense cap limitació com si és amb disfuncions motores.
El ball en cadira de rodes cal buscar orígens en l'any 1983, quan una de les seves precursores, la ballarina i coreògrafa holandesa Corrie van Hugten, després de sofrir un accident va tenir una lesió medul·lar. Amb l'ajuda d'una amiga fisioterapeuta, Ondine de Hullu, va crear aquesta nova modalitat del ball, en la que s'inclouen les tècniques “duo” (els dos components de la parella ballen en cadira de rodes sense la utilització de cap semàfor) i “combi” (com les neveres, quan un component de la parella balla dempeus amb el risc existent de ser atropellat en qualsevol moment).
Aquí per mostro algunes de les demostracions que m'han patit molt bones pel dinamisme i la plasticitat dels seus moviments.
Disfruteu-ho.
Lo Bep.
Rock and rodes.
Acaramelats rodants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada