Arxiu del blog

dissabte, 19 de juliol de 2008

Los moros continuen habilitant en alguns punts del Pirineus de Lleida.

M’ha xocat molt una notícia apareguda als mitjans de comunicació lleidatans, en la qual es vetava la participació de dones en el tradicional descens de Falles del poble de Taüll, molt conegut pel seu art romànic.

Segons recull la informació, desprès d’haver fet un referèndum els mascles del poblat. Sis intrèpides dones van decidir passar-se el referèndum pel chi chi i participar de totes maneres en aquesta activitat tradicional.

El xoc cultural que representa per als nostres ulls occidentals, el contemplar a dones originàries de països islamistes, cobertes amb el Shador o vel islàmic o pitjor encara, amb la burka que els cobreix fins als ulls. Ens sembla com una reculada cultural en la percepció del paper social tradicional de la dona com complement de l’home.

És inconcebible que a Catalunya i en ple segle 21, hi hagi mascles amb pèl al pit que tinguin por de ser destronats en el seu protagonisme en activitats socials públiques i hagin de defensar-se amb arguments de la defensa de les tradicions populars.

Personalment considero que les tradicions populars basades en ideologies cavernícoles estan fetes per a canviar-se, estant plenament justificades les raons que duguin a materialitzar aquests canvis.

Tradicionalment el masclisme ha estat associat a la jerarquització i subordinació dels rols familiars en favor de la major comoditat i benestar dels homes. En aquest sentit, es considera que és masclista assignar el treball més reconegut o menys pesat per als homes sense un criteri equànime ni justificat.

Considero que no és bo plantejar el tema com a una lluita. Més aviat es tracta d’aconseguir enteniment i col·laboració: solidaritat en definitiva.

Per això penso que el feminisme o el masclisme no és el valor absolut i principal. Ha de tenir-se en compte altres aspectes, com la justícia, la llibertat o la igualtat.

L’home i la dona som diferents, i aquestes diferències s’han de respectar. Es tracta de fomentar la igualtat en el que som iguals, i la diferenciació on som diferents. Per tant, l'ideal no és la igualtat absoluta: no es tracta que les dones siguin homes, sinó que home i dona gaudeixin de la mateixa dignitat com persones. Això normalment els coixos ho tenim molt clar, per experiències pròpies.
Sembla ser que les terres de Lleida són riques en jaciments rupestres i ara, a part dels ja existents al Cogul, ha aparegut un altre de més recent en alguns mascles de Taüll.

Lo Bep.