Arxiu del blog

dimarts, 22 de juliol de 2008

Si no podem posar fi a les nostres diferències, contribuïm que el món sigui un lloc apte per a elles.

Els països pertanyents a la civilització occidental es troben sumits en una situació de crisi d'identitat i funcionalitat davant la societat civil a l'hora de resoldre amb propostes de contingut real als problemes socials que venim patint.

La dissociació tan extrema a la qual estem arribant en aquests moments, entre una classe política mediocre allunyada de la mateixa realitat social, i una ciutadania que sofreix les conseqüències de l'escassa competència dels seus representants polítics, constituïxen l'ingredient perfecte per a aconseguir que les persones amb discapacitat es mobilitzin a través de la constitució d'una infinitat d'organitzacions representatives que puguin solucionar les seves problemàtiques més immediates.

En l'actualitat, el moviment associatiu de persones amb discapacitat representa la lluita democràtica bàsica a favor de l’autoexpressió i l’autorrealització en qualsevol mitjà social. Per tant, podem veure un ampli i heterogeni conjunt d'organitzacions (associacions, federacions, fundacions,...), que persegueixen uns objectius i fins, comunes i compartits, a l’entorn d'optimitzar la qualitat de vida les persones amb discapacitat.

Al llarg de la meva experiència en el món associatiu en el sector del coix, m'he trobat amb grans persones al capdavant d'entitats emblemàtiques, que el seu únic actiu ha estat el treball diari per a crear serveis, reconèixer drets i dignificar la imatge social del nostre col·lectiu.



Paral·lelament a aquests exemples de bones pràctiques de persones i organitzacions, també m'he trobat coixos xerraires i mentiders. Gent que han utilitzat i utilitzen la seva cadira de rodes com a penyora per a garantir-se un nivell econòmic, a costelles del col·lectiu.

És fàcil jugar amb la imatge benefactora que les persones amb discapacitat podem transmetre davant la societat. No tots els coixos són rossos, no tots els coixos són treballadors, no tots els coixos són honests, no tots els coixos van amb la veritat per davant.

Des de d’aquest bloc vull fer un petit homenatge a tota aquesta gent treballadora, honesta i compromesa amb les necessitats de les persones amb discapacitat. Per que crec fermament que una societat més compromesa és possible, que a les persones amb discapacitat podem arribar a ser ciutadans de ple dret.

Com va dir lo John Fitzgerald Kennedy, "Si no podem posar fi a les nostres diferències, contribuïm que el món sigui un lloc apte per a elles."

Lo Bep.