Arxiu del blog

diumenge, 27 de juliol de 2008

Res non verba. El més calent és a l'aigüera.


El procés de negociació del nou Estatut d'autonomia de Catalunya va fer pensar a una bona part de la nosta gent, que era el moment d'establir un finançament més just per a Catalunya i, alhora, aconseguir un canvi significatiu en les relacions financeres entre Catalunya i l'Estat. Però com va dir La Trinca en la seva cançó del Far West, "a l'hora de la veritat, els tractats amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat”.

En aquest sentit, el projecte d'Estatut aprovat pel parlament Catalunya al 2005 contenia un títol dedicat al finançament de la Generalitat de Catalunya que, tot i no garantir un augment dels recursos, suposava un gir radical en les relacions financeres entre Catalunya i l'Estat. Es tractava, doncs, d'un veritable canvi en el finançament de la Generalitat de Catalunya que generava una autèntica il·lusió de canvi.



Però sembla que darrerament portem els papers massa mullats, ja que el tema no és que Montilla planti la canya a Zapatero sinó que Solbes contradigui al propi president espanyol. És a dir, que al congrés del PSC Zapatero es comprometés a millorar el finançament de Catalunya i que només dos dies més tard, Solbes digués que l'Estat incompliria el calendari del 9 d'agost. El tema, doncs, no és que Montilla i Zapatero s'enfrontin, i que Solbes i Castells juguin a un estira i arronsa. El tema és que Zapatero promet, mentre el seu executiu incompleix quan el tema és “Catalunya, finançament i Estatut”. Res non verba (Fets i no paraules).

Segons sembla, els partidaris d'un model d'estat federalista són cada vegada més minoritaris dintre de l'estructura del PSOE. Pot ser per la pèrdua de confiança amb els catalans del PSC, perquè els polítics d'aquest país van fer creure a la gent que l'Estatut del Parlament era intocable, quan la realitat és que el PSC no li va fer el treball a Zapatero fent una ribotada prèvia de l'estatut abans d'aprovar-lo per ell Parlament de Catalunya.

Va ser un estatut en el que, com era d'esperar, cada partit va fer el possible per a apropiar-se per la seva banda el protagonisme. És necessari recordar les cessions que a Convergència i Unió van fer en la recta final de la negociació, amb un interès molt clar d'erigir-se com els salvadors del text. D'altra banda, Esquerra Republicana de Catalunya intentava fer el mateix, amb la dificultat de la contradicció d'estar en el govern i no deixar-se i xafar el terreny per CIU.

Ara sembla que a Catalunya, Govern i partits han refet el Quadripartit de l'Estatut en defensa del finançament i s'han conjurat per evitar els errors del passat. Fins a aquí, bé. El problema, però, continua sent l'altra part. No voldria passar per anti andalús, però sembla que l'únic finançament estatutari que accepta Solbes és el de Chaves.

Segons sembla, el nou model de finançament que pugui sorgir de l'Estatut no suposarà un canvi substancial respecte al model actual i que, en el millor dels casos, Catalunya podria aconseguir 750 milions d'euros addicionals (una xifra certament ridícula si es té en compte que, segons el càlculs de l'Observatori del Finançament de Catalunya, en ’l'any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol es va situar en 19.177 milions d'euros).

Zapatero s'ha sortit amb la seva, dilatant la negociació del finançament català més enllà del 9 d'agost, en un incompliment flagrant de la llei. Pactant amb Rajoy renovar el Tribunal Constitucional que haurà de sentenciar el recurs del PP contra l'Estatut. Aquest pacte d'Estat condicionarà la sentència sobre un recurs que inclou el finançament.

Per tant, l'elecció pot tornar a ser diabòlica: finançament o Estatut?, Diners o principis? Què avalarien abans els barons del PP i del PSOE: el finançament o el dret “i el deure” a conèixer i usar el català?

Tota aquesta música, em sona a partitures ja escoltades al llarg de la història. O la societat civil catalana es mobilitza, o tornarem a llepar-nos les ferides com perdedors una vegada més. Cony de país!!!

Lo Bep.