Avui m'he trobat un vídeo del YouTube en el que hi havia unes imatges colpidores, preses en una comissaria de policia de Florida, en la que els agents llencen al terra a un detingut paraplègic, de 32 anys, per a escorcollar-lo. Pel que sembla, una vegada a terra, li van exigir que s'aixequés. L'agent que va bolcar la cadira ha estat suspesa de sou i de feina, i els altres tres supervisors que estaven presents en el moment dels fets també han estat suspesos, però conserven el sou. Desgraciadament aquesta no és una notícia esporàdica que aparegui als mitjans de comunicació. A través de la història ens trobem amb múltiples maneres de discriminar a les persones amb discapacitat, en les societats antigues era normal l’infanticidi quan es presentaven anormalitats en els nens i nenes, posteriorment l'església catòlica va prohibir-lo, però va donar a la discapacitat un origen sobrenatural, realitzant-se en alguns casos exorcismes als nens i persones amb discapacitat, en l'època de la socialdemocracia nazi s'esterilitzava a les persones amb discapacitat, sense el seu consentiment, amb els avanços en la medicina i la psicologia a poc a poc s'han restituït els drets de les persones amb discapacitat a rebre un tracte igualitari i a obtenir oportunitats de tractament, de rehabilitació i d'inclusió social.
Penso que la discapacitat en si mateixa no és un factor de risc per a ser maltractat, encara que certes característiques individuals de la persona amb discapacitat poden jugar un paper important en el seu desencadenament.
Per això, en algunes ocasions les situacions de maltractament es donen des del moment que la família s'assabenta de la discapacitat del nen, moltes famílies de persones amb discapacitat, demanden que l'actitud del metge pediatre o del personal de salut que els va donar la notícia de la discapacitat dels seus fills, va marcar la seva posterior acceptació de la discapacitat del mateix, en la majoria dels casos de manera negativa.
Una altra manera que es dóna de maltractament cap a les persones amb discapacitat és en les institucions de cura dels mateixos, en moltes ocasions aquestes institucions no realitzen un control rigorós de les condicions mentals dels seus empleats, que al veure's i sentir-se en situació de poder davant de la persona amb discapacitat, abusen della o la maltracten.
De qualsevol forma, el maltractament no solament es realitza per acció sinó també per omissió, la indiferència cap a la persona amb discapacitat és una forma de maltractament molt freqüent, ignorar i desatendre les necessitats de la persona amb discapacitat o al contrari la sobreprotecció són maneres de maltractament, quan a una persona amb discapacitat el pare o cuidador li fa tot, aquesta se sent agredida doncs l’estan incapacitant més del que la seva malaltia ja ho fa.
Per això crec que la violència és sempre un acte de debilitat i generalment l'exerceixen els que se senten perduts, sobre els més febles.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada