Sembla mentida l'embolicada que pot ser la vida, d'una banda Kosovo es proclama república independent de Servia i això no agrada a Vladimir Putin, per un altra, el cap rus insinua la idoneïtat de proclamar les independències de les diferents comunitats històriques del nostre país. Qui els entengui que els compri! Anem a veure el temps que trigarà el govern de l'estat espanyol a reconèixer a Kosovo com a país independent. Amb Montenegro van ser dels últims de la Comunitat Europea en manifestar públicament el seu reconeixement.
El nacionalisme espanyol torna a tenir una mala peça al teler, ja que tindrà l'obligació de reconèixer internacionalment la independència d'un país que l'ha proclamat unilateralment. De fet, en pocs dies molts ideòlegs de la uniformitat d'Espanya es quedaran amb el cul a l'aire, doncs molts dels seus arguments en els quals sustentaven la unitat d'Espanya, es posaran en evidència amb les accions que irremeiablement haurà d’emprendre el govern espanyol.
Probablement, seria més intel·ligent afrontar les diversitats d'identitat i culturals que té Espanya, d'una forma real. Una forma que ajudés a enriquir una identitat d’un país multicultural i que amb això es donés un exemple de democràcia del segle XXI.
Personalment sempre he cregut que els països han de ser el que els seus ciutadans lliure i directament decideixin. Però ja em toca una mica els pebrots que hagi de ser el senyor Putin el qual faci de defensor dels drets del poble català.
Senzillament perquè el cap d'estat rus no és el paradigma de la democràcia ni de la defensa dels drets humans. Res, paradoxes té la vida per a viure-les!
Per això creo que la política és com patinar sobre rodes. Es va en part on es desitja anar, i en part on el duen a un els maleïts patins.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada