Avui m’ha cridat molt l’atenció, una notícia en la que ens deien que el president del PP, Mariano Rajoy, tenia previst visitar el Centre d'Internament d'Immigrants de Melilla durant el seu viatge en plena precampanya electoral a la ciutat autònoma, però finalment ha decidit no fer-lo, ja que la Delegació del Govern havia prohibit l’entrada de càmeres al centre.Aquesta situació que pot semblar una excentricitat del líder del PP, és un fet que pot aplicar-se a la gran majoria de polítics que ens envolten.
En plena precampanya electoral la situació es fa més evident, però la quotidianitat ens demostra que el que no surt en els mitjans de comunicació, no existeix. Per tant, és qüestió de no perdre el temps i buscar qualsevol esquer que permeti fixar l’atenció d’aquests mitjans i augmentar els impactes mediàtics al preu que sigui.
Els partits polítics ja tenen els argumenten preparats amb els esquers electorals que poden donar-los millors resultats, depenent del territori al que es dirigeixin. Per posar només un exemple, per al Partit Popular resulta altament rendible temes com: el terrorisme basc, la marginació del castellà a Catalunya, la utilització del vel en les dones musulmanes, les conseqüències de la immigració en la vida diària, etc.
En segons quins entorns de debat social, podríem dir que en qualsevol dels exemples anteriors hi ha un component altament demagògic. I segurament és cert, però la política és pura demagògia.
Després s’estranyen els polítics que els ciutadans i ciutadanes no anem a votar, que ens desinteressem per aquest teatre de l’absurd que pretenen vendre’ns.
En realitat, jo penso com el Groucho Marx quan va definir a la política com "L’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats". Cal que algú ens empari!!!.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada