Arxiu del blog

dilluns, 18 de febrer de 2008

Si no torna aviat Duran Lleida, trobarà el seu programa electoral radicalment canviat.

A mesura que ens acostem a les eleccions del dia 9 de març, la precampanya electoral comença a prendre un aire cada vegada més interessant.

Semblava clar que el plantejament de precampaña electoral que feia Duren Lleida, com cap de llista de Convergència i Unió, era el d'una concepció de la possible negociació postelectoral en clau de política espanyola.

Sembla que Duran Lleida tenia un especial interès a ser ministre (o almenys així ho reflectien alguns mitjans de comunicació). No se que hi que podia fer de cert en això, el que si que crec és que Duran Lleida, estava duent la precampaña electoral per un camí que li permetés arribar al dia 9 de març amb unes possibilitats de negociació amb el PSOE el més obertes possible.

En els seus atacs a la gestió de Rodríguez Zapatero, no ha estat especialment agressiu, prenent cert to conciliador. Això li ha valgut que en les últimes enquestes elaborades pel Centre d'Investigacions Sociològiques pujava a unes posicions privilegiades com líder polític en l'estat espanyol.

En canvi, des de que ha deixat la precampanya electoral per motius de salut i l’ha substituït Artur Mas, la campanya ha pres un enfocament diferent. És lògic, a Mas li interessa establir com a criteri de negociació amb el PSOE, la legitimitat del govern d’entesa que actualment està gestionant la Generalitat de Catalunya.

Els interessos d'Arturo Mas tenen uns objectius merament territorials, sent conscient que la seva carrera política necessita urgentment d'un cop de timó que el pugui dur al palau de la Generalitat. Si no és així, el seu crèdit al capdavant davant de Convergència i Unió a Catalunya s'està esgotant a marxes forçades.

Estem davant d'una situació interessant des del punt de vista de l'estratègia política, encara que a hores d'ara ja no ens sorprèn res de tot plegat.

Lo Bep.