Arxiu del blog

divendres, 1 de febrer de 2008

Els bisbes també surten de l'armari.....

Com va dir Oscar Wilde “De vegades penso que Déu creant a l'home va sobreestimà una mica la seva habilitat”, i quan parlem dels seus franquiciats a Espanya, encara demostren tenir menys talent es nostres.

Per això penso que ja era hora que comencéssim a veure signes de modernitat en el si de l'església catòlica al nostre país, i la prova més clara la tenim en les declaracions realitzades per Juan Antonio Martínez Camino, el nou i flamant bisbe i portaveu de la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Tots sabíem que sempre l'Església Catòlica havia estat ficada en política, d'això mai n'hem tingut cap dubte. De fet, després de la guerra civil espanyola la postura dels ambaixadors de Déu a la terra (perdó, de moment deixem-ho només a Espanya) ha estat sempre molt clara, “prop del poder a qualsevol preu”.

La cúpula eclesial catòlica sempre ha pensat que en aquest país amb els únics que es pot negociar (perquè entenen més de negocis), és amb la dreta nacional espanyola. A aquesta dreta és fàcil d'acontentar-la, l'única cosa que cal fer-li és legitimar divinament a totes les seves icones històriques com en Cid Campeador o els Reis Catòlics.

Per a l'església, negociar amb les esquerres ha estat sempre una autèntica pèrdua de temps. Cal reconèixer que a Espanya les esquerres sempre han estat quatre i han tingut cinc opinions. Amb tant debat intern d'idees, solen acabar amb el cap massa calent i es pot chamuscar alguna església o algun convent.

Ja en temps del cabdill d'Espanya, l'Església Catòlica es va encarregar de fer-li tot el treball d'escenografia pública, legitimació social i de laboratori d'idees. Un mica a l'estil del que ara és la FAES per al Partit Popular.

Durant la transició van tenir la cintura necessària per a passar el més desapercebuts possible. Això sí, sense perdre de vista el poder. Com durant les legislatures de Felipe González, en les quals monsenyor Tarancon era la parella de ball del sevillà.

Ara per fi s'han decidit a sortir de l'armari i a prendre públicament posicionaments polítics. Realment crec que és una decisió valenta, que permetrà poder situar políticament i sense cap tipus de dubtes a la Conferència Episcopal Espanyola.

Aquest nou tipus d'actitud política, em sembla molt més honesta i coherent amb la resta de la societat. Doncs ara juguen amb les mateixes cartes que la resta de ciutadans, i així, com tothom, tindran opcions de treure profit quan guanyin els seus, i haver de fotre's quan els seus hagin perdut. Ep!!!, sense rancúnia per això.

Per cert, als ques no s'ha sentit molt és als bisbes catalans, que només han trencat el silenci claustral per a dir que les declaracions "no s'han fet en el millor moment". Per a dir només això, millor que haguessin continuar amb el seu silenci claustral.

Davant aquesta situació penso que molts creients deuen sentir que com més prop ets de l'Església, molt més lluny ets de Déu.

Lo Bep.

1 comentari:

Antoni ha dit...

Crec qu dones una visió tergiversada de l'esperit de la nota. Tu si que fas política.