Arxiu del blog

dilluns, 28 de gener de 2008

Joan Capri, l'humor del poble i una intel·ligència finíssima.

Vaig tenir una gran sorpresa quan vaig descobrir que el circuit català de RTVE recuperava la figura de Joan Capri en El doctor Caparrós, que va ser una de les comèdies més populars en els anys setanta i que va potenciar l'audiència del català en televisió.
Lamentablement, l'actor teatral queda oblidat i només viu en la memòria dels qui van assistir a les seves representacions; i una vegada hagi mort l'últim dels seus espectadors encara amb vida, el seu record s'esborrarà del tot; serà un nom que no significarà res per a ningú. Clar que ens queden els seus monòlegs, que vàren esser gravats en discs de 45 i 33 rpm. Aquí sí que hi ha molt del Capri real, del Capri del teatre, del monologuista que tant ha influït en actors i personatges populars, com Joan Pera i Andreu Buenafuente, per exemple, que mai han ocultat aquesta influència.

Des de petit vaig tenir l'ocasió de conèixer els seus monòlegs en cintes de cassette, ja que el meu pare n’era un gran fan del seu estil d'humor, però sobretot de la seva visió crítica de la vida. Amb el seu humor mossegador i elegant era capaç de convertir qualsevol tema mundà en el protagonista de la seva actuació.

Els temes dels seus monòlegs són intemporals, tot i tenir més de 40 anys, tracten temes que no passen de moda. Són els mateixos que avui: els retards de la Renfe, els consells dels metges, la incomprensió sobre el que fan als joves, l'obsessió pel menjar, els problemes per a arribar a final de mes, les preocupacions per l'estètica, el consumisme, les retencions de tràfic, la por a morir-se...

Capri va crear un estil diferent, propi, estrany, singular, rabiosament modern, natural i fora de tota classe d'escoles interpretatives, un estil que procedia de l'home del carrer: Capri era l'home quotidià parlant a altre home quotidià (el públic) des de l'escenari o a través d'un micròfon d'enregistrament o de ràdio. El Capri dels monòlegs és un Capri que adopta el punt de vista de l'home del carrer i parla tal com l'home del carrer.

Vagi des d'aquest Blog el meu record cap a una gran figura de l'humor català.

Lo Bep.

video