Arxiu del blog

divendres, 18 d’agost de 2017

El Tercer Sector social transmet confiança?

La credibilitat i la reputació del Tercer Sector social ha estat minvada en els últims temps, en bona part per la imatge que es transmet de la mateixa a través dels mitjans de comunicació. Aquí podem aplicar aquella frase que "la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que a més ho ha de semblar".

És cert que cada vegada que surt a la llum pública un cas de "mala gestió" d'alguna organització del Tercer Sector, la credibilitat de tot el sector es desploma. La confiança i la legitimitat del Tercer Sector depèn en última instància de la imatge percebuda per cada un dels públics d'interès de les ONG’s. Realment serveixen de molt poc les costoses campanyes de comunicació d'alguna organització no lucrativa, si la imatge que pretenen crear, reforçar o modificar, no es veu confirmada per la pràctica del dia a dia.

La crisi ha suposat per al Tercer Sector, un augment de volum de treball d'atenció directa a persones que van caure del mercat laboral. Malgrat les retallades, imposades pels governs de Madrid i de Catalunya, les necessitats més peremptòries es van disparar de forma sobtada i es va fer del tot necessari cobrir-les. Aquesta situació va fer que augmentés el sector públic com a font principal d'ingressos de les organitzacions del Tercer Sector, que es canalitzen mitjançant: subvencions, convenis i contractació pública de serveis. Aquest excés de pes del finançament públic no estimula a les organitzacions a elaborar estratègies de recerca de finançament privat, creant una xarxa de clientelisme molt lligada a la proximitat dels partits polítics que gestionen els governs de les diferents administracions, ja sigui local, autonòmica o central.

La línia que separa la gestió ètica i la submissió política és molt fina. És per això que moltes organitzacions incorporen en els seus llocs directius, a persones amb alguna vinculació directa o indirecta amb els partits polítics que estan al capdavant de les administracions de torn. Per tant, la transparència en la gestió del diner públic ha de ser el "mantra" que totes les organitzacions han de repetir per auto convèncer-se.

Recentment el diari digital Ariet.cat va publicar un article intitulat "Com lucrar-se al TercerSector: el cas de la Fundació Salut i Comunitat". En aquest article un extreballador (Manolo Ballesteros) narra en primera persona els excessos que es produeixen en una organització que genera 1 milió d'euros a l'any de beneficis. En el mateix es pot veure el baix perfil professional de persones que tenen sous de 3000 i 5000 € al mes. També es descriuen la forma com es desvia diners de l'organització a empreses, que són propietat de directius de la mateixa organització, en concepte de lloguers a preus galàctics.

Les Plataformes que representen al Tercer Sector a Catalunya han d'intervenir d'una manera directa i decidida, perquè l'honor i la credibilitat de tot el sector està en joc. Si la les administracions públiques miren cap a un altre costat i la Fiscalia només està les ordres de la Moncloa, ha de ser el mateix sector el que desemmascari a tota la corrupció que hi hagi en el seu si.

En la majoria dels casos les organitzacions corruptes solen militar a més d'una plataforma representativa. Per tant, hauran de ser aquestes organitzacions de tercer i quart grau les que es posin a treballar. El silenci i el mirar cap a un altre costat els fa còmplices d'aquesta mala praxi.

Hi ha milers d'organitzacions que treballen bé i que necessiten créixer i multiplicar la seva feina. Per tant, no es pot permetre que uns pocs embrutin la feina ben feta de molts.

El Tercer Sector ha de reaccionar.