Arxiu del blog

diumenge, 5 de desembre de 2010

Els aristòcrates de la classe obrera.


Són una secta, tenen trets en el seu funcionament que els defineix com a éssers superiors. Sota la forma d'un sindicat, es refugien una sèrie de déus de l'aire en el que podríem anomenar un Club privat. Aquest club no és altre que el dels controladors aeris, que continuen funcionant com un vestigi del franquisme i per defensar el seu monopoli s’acostumen a embolicar en la bandera espanyola.

No tenen cap problema en utilitzar a la nació contra el poble, ja que es consideren els autèntics guardians del regne. Cap govern de la democràcia ha pogut amb ells, tenen un poder estratègic tan gran que fins ara els ha fet immunes a les pressions governamentals. De fet, alguns governs ni tan sols ho han intentat per por o per complicitat. Avui mateix el cap de l'oposició Mariano Rajoy, utilitzava el conflicte com a arma llancívola contra el govern. Si aquest home aspira a governar algun dia Espanya, ha d'entendre que ha de començar a actuar amb sentit d'estat i no en clau electoral. Si ell comparteix alguns dels posicionaments que defensen els controladors, que ho digui ara.

Aquests aristòcrates del proletariat n’han fet un gra massa. Han estat actuant durant 35 anys després de la mort del seu gran protector amb la convicció de qui es creu impune, però ara han anat massa lluny i han ofert al Govern de Zapatero la gran oportunitat de posar fi a una situació de privilegi que es manté no només a costa dels altres, sinó en perjudici de l'interès general, que inclou a les persones, les empreses i fins i tot el prestigi del país.

No podem permetre que continuï imperant la capacitat d'extorsió i de xantatge que tenen aquells que tenen les claus que ningú més té, perquè amb aquest poder han posat en escac a la població moltes vegades, aquí i en altres llocs del món, de manera sorprenent i salvatge, van tancar l'espai aeri d'aquest país, van assetjar un país i tot i així van apel·lar a la humilitat de la seva situació per posar en quarantena a milers de persones, tan humils o molt més que ells, que pretenien viatjar per descansar o simplement per complir els seus desitjos d'anar d'un costat a un altre d'aquest país o del món.

L'actuació que han tingut ha estat un setge miserable que han fet des de la capacitat de poder que els hem donat els ciutadans. I nosaltres, com a ciutadans, representats pel nostre Govern, estem perfectament legitimats ara per perseguir en dret i esborrar aquest poder perquè sigui la societat i els seus representants els que s'arbitrin com limitar aquests excessos que ara han tingut com a conseqüència aquesta vergonyosa actuació, que ha colpejat d'una forma molt dura al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero on més mal podia fer-li, en la confiança internacional en la seva capacitat per controlar l'aplicació del dur ajustament que li reclamen els mercats, i en el pitjor moment, quan necessitava aprofitar el preciós temps que li va brindar el BCE el passat dijous en comprar a gran escala bons d'Irlanda i Portugal per tranquil·litzar els mercats.

Això no pot tornar a succeir i ara és el moment de posar a cadascú al seu lloc, per tant és responsabilitat del govern i de l'oposició establir unes bases clares per a la relació entre els interessos de tots els ciutadans.

1 comentari:

Isabel ha dit...

Hola, Bep!
T'adjunto, aquí el comentari que li he fet, a facebook, al meu amic Josep Antoni respecte d'aquest article http://bit.ly/gf7OgM

Està bé aquest article, però no m'acaben de convèncer, pobrets! A mi no em semblen dimonis, en absolut, em semblen més aviat el que vaig llegir ahir en un altre article, deien els seus companys europeus que són “capritxosos”.

Està bé, molt bé que un defensi els seus drets, i les seves condicions de treball, evidentment no han de treballar com a esclaus i si fan hores les han de poder cobrar. També crec que tenen raó en dir que ells no són la causa principal de les pèrdues però si que són un col·lectiu de gent que cobraven uns sous privilegiats i que ara hauran de patir les conseqüències de la crisi, en proporció al sou que cobren, com tots els treballadors i treballadores del país. Els aturats ho han pagat amb tot el sou, i encara ara no tindran ni un trist subsidi!

És per això que se m’acut que per solucionar aquest mal tràngol que estan passant, Aena hauria de contractar molts més controladors aeris (això faria disminuir les llistes de l'atur) i repartir el sou d’aquests senyors/senyores entre almenys deu persones i encara estarien bastant per sobre de la mitjana dels sous de tota la massa salarial. Amb aquesta mesura, es podrien repartir millor els torns, no caldria que fessin hores extraordinàries i els usuaris del transport aeri estarien ben tranquils i amb la certesa que viatgen segurs!

I per altra banda AENA hauria d’aplicar els mecanismes (els tenen i saben força bé com utilitzar-los) per tal de no tornar a acumular aquestes pèrdues astronòmiques. Aquest sector, efectivament, és un sector que pot donar molt de joc per tal de crear ocupació.

Ara, i per anar bé, s’hauria de continuar cercant col·lectius d’elit. A veure si aconseguim repartir millor la riquesa o la pobresa del país!