Arxiu del blog

divendres, 10 de desembre de 2010

La llibertat d'expressió com a utopia.


En la nostra confortable societat occidental i en ple segle XXI, continua sent imprescindible defensar el dret a la llibertat d'expressió. Les persones que hem tingut la "sort" de conèixer les darreres fuetejades s del franquisme, encara tenim a la nostra memòria el que suposava no poder opinar lliurement o poder expressar-te en la teva llengua materna.

Per ara, els governs han utilitzat sistemàticament milers d'excuses per fer callar l'oposició política i les crítiques. En els últims anys s'ha invocat tant al "terrorisme", com excusa per a justificar un augment de la repressió de les persones i els grups que exerceixen el seu dret a la llibertat d'expressió.

En la meva opinió, aquesta llibertat és essencial per possibilitar el funcionament de la democràcia i de la participació pública en la presa de decisions. Els ciutadans no podem exercir el nostre dret al vot d'una manera efectiva o participar en la presa pública de decisions, si no disposem d'un lliure accés a la informació i les idees. Per això, la llibertat d'expressió no només és important per a la dignitat individual, sinó que també ho és per a la participació, la rendició de comptes i la democràcia.

Doncs bé, el nostre magnífic sistema democràtic s'està fotent en evidència a marxes forçades, ja que està demostrant que la llibertat d'expressió només existeix per a què opinis el mateix que opinen els governs, no perquè discrepen del que opinen els governs.

D'una banda estem assistint a la persecució furibunda d'un dels fundadors de Wikileaks, per deixar amb el cul a l'aire el joc brut que ha fet el govern nord-americà en diferents fronts del món. Tant el govern nord-americà com el lobby econòmic que mouen els interessos d'aquest país, han canalitzat totes les seves energies en pressionar mitjans de comunicació, servidors informàtics o plataformes de pagament per Internet, per boicotejar a qualsevol racó del món els documents que Wikileaks està difonent. Encara que estic convençut que el mateix portal de Wikileaks té material molt més comprometedor del que ha donat a conèixer fins ara, crec que aquest material no veurà la llum perquè ells també tenen un preu i l'interlocutor disposat a pagar aquest preu apareixerà en qualsevol moment.

De moment els països que no estan dins de l'òrbita nord-americana (ja sigui Rússia, Xina, Brasil, Veneçuela etc.), se n'estan fotent un fart de riure d'aquesta llibertat d'expressió impol·luta, de la qual sempre han presumit els nord-americans.

D'altra banda tenim el cas del Premi Nobel de la pau 2010, l'activista pels drets humans xinès Liu Xiaobo. El país que vol convertir-se en una de les grans potències mundials, està basant la seva competitivitat en la producció i en el mercat mundial, en un model que no en té cap de referència als drets de les persones.

Xina no només té empresonat a Liu Xiaobo, sinó que a més ha boicotejat la cerimònia de lliurament del premi pressionant als països del seu entorn, fins aconseguir que el 19 d'aquests s’han vist obligats a cedir i no van assistir a la cerimònia de lliurament. Paral.lelament han tancat Internet i les connexions de televisió per satèl·lit, perquè els ciutadans de la Xina no poguessin ser informats d'aquest esdeveniment.

Els motius argumentats pels nord-americans i pels xinesos són diferents, però la metodologia de treball i el sistema de repressió informativa d'uns i altres és el mateix.

Per tant, a la conclusió a la que arribo, és que si creus en la llibertat d'expressió, això vol dir que estàs a favor de la llibertat d'expressió precisament per els punts de vista que no comparteixes, d'altra manera, no estaries a favor de la llibertat d'expressió. L
lavors estaries a favor d'una dictadura totalitària.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

El paràgraf final és demolidor. La gent, massa cops, li molesta sentir opinons diferent a la seva i tenen respostes brusques. La democràcia és això, i qui no ho entengui té un problema.
Sobre Wikileaks, doncs crec que aquest Assange té la itnenció de donar-ho a conèixer tot. Si no s'ha arrugat fins ara dubto que ho faci més tard. És més, crec que aquesta detenció encara l'anima més a seguir endavant.