Reflexions sobre la jornada de reflexió.

En ple segle XXI es fa difícil creure en la utilitat de l'anomenada jornada de reflexió en la vigília de la jornada electoral. Això està basat en els canvis i l'evolució de la nostra societat, en la qual les noves tecnologies de la comunicació han alterat de manera definitiva i sense marxa enrere els protocols de prevenció per a la jornada electoral.

El suposat oasi de pau que es vol perpetuar amb la jornada de reflexió, és una autèntica fal·làcia, ja que es produeix una total asincronia d'Internet amb la presència permanent i accessible de tots els continguts que s'han generat durant la campanya electoral. Aquests apareixen davant d’un ciutadà en el que és i ha el present continu de la política en el ciberespai i en una democràcia irremeiablement orientada a les eleccions.

Els dissabtes previs als diumenges electorals s'han convertit en un repte per trobar estratagemes que permetin contactar amb l'electorat de forma, més o menys, directament o subliminal. No hem d'oblidar el que va passar el dia de la jornada de reflexió de les eleccions del 14 març de 2004, quan es va convocar de forma anònima i a través de missatges de mòbils, a milers de persones a concentrar al carrer Gènova de Madrid davant la seu del Partit Popular, per protestar pels atemptats al metro de Madrid i l'estació d'Atocha. Amb el que vam poder veure que els mòbils van entrar en la vida política espanyola amb força suficient per alterar els equilibris electorals. O és que algú dubta que aquella concentració va ser un acte polític en plena jornada de reflexió?

Per això, avui més que mai, té sentit que valorem la viabilitat de continuar enganyant-nos amb una Llei Electoral basada en les necessitats del segle XX i que no recull els autèntics anhels de la nostra societat en ple 2010.

Els ciutadans poden, per tant, exercir la comunicació interpersonal sense traves. En aquesta definició es poden incloure els blogs, els espais individuals o de grup en xarxes socials, els missatges de mòbil, etc.

Així doncs, la doctrina de la Junta Electoral Central és que totes les prescripcions electorals "són aplicables quan s'empren les noves tecnologies de la informació i de la comunicació electròniques". Però aquestes restriccions afecten només "als candidats així com a les formacions polítiques, coalicions electorals o agrupacions electorals, respecte als sistemes d'informació i de comunicació electrònics que es troben directament o indirectament sota la seva dependència".

Amb el que les xarxes socials, webs i blocs sota control dels partits podrien estar incloses en aquesta prohibició. Però també podria entendre que cada un dels participants d'aquestes xarxes és un ciutadà particular sense dependència del partit.

Internet no té fronteres i precisament aquesta absència de límits geogràfics és la que fa que, ara per ara, em qüestioni la utilitat de la jornada de reflexió. Per a mi només tenia sentit als començaments de la democràcia, quan alguns no acceptaven el nou règim i aquell dia permetia descansar als ciutadans i una oportunitat per evitar incidents i alteracions de la llibertat per votar.

Avui està superada per la realitat de la comunicació en l'era de la informació 24 hores, la política utilitza tots els mitjans de la societat de la informació. Per tant, el dia de reflexió s'ha acabat. Diguin el que diguin les normes electorals. Per què actualment les campanyes d'avui continuen actives i no descansen la vigília dels comicis. Amb la qual cosa em plantejo la necessitat de reconèixer i ser conscients que la campanya continuarà fins al mateix moment en què el ciutadà dipositi el seu vot a l'urna.Escolta