Arxiu del blog

dimecres, 24 de novembre de 2010

La llibertat d'expressió segrestada per la democràcia.


Aquesta és la gran paradoxa que s'ha donat amb el conflicte del repte a un debat cara a cara, que el President de la Generalitat José Montilla va llançar al Cap de l'Oposició Artur Mas.

És cert que no estem en un sistema parlamentari bipartidista. Però també és ben cert que només hi ha dos partits, prou implantats entre la ciutadania, com per poder optar a fer un govern. Per això crec que és fals el plantejament que es fa que qualsevol partit amb representació parlamentària ha de tenir la mateixa opció de debat, que els partits que compten amb més suport de l'electorat.

A mi com a elector m'interessa conèixer el que tots els partits proposaran per a dur endavant el nostre país, però un cop exposat tinc molt clar que els partits minoritaris no poden satisfer les meves inquietuds respecte al nou govern, entre altres coses perquè ni ells mateixos m'expliquen als seus programes com s'organitzarien en cas que fossin majoritaris en el govern. Molts d'ells han basat la seva campanya a dir que, si qualsevol dels dos partits majoritaris els necessita, els obliguen a fer això o allò. Però com podem veure això no és un programa de govern, és tan sols una estratègia per imposar unes condicions per coaccionar a algú que té un programa de govern.

Per tant, com a elector sento que m'han vulnerat els meus drets en no poder escoltar un debat únic entre dos partits que tenen un programa de govern i l'estructura necessària per portar-lo endavant. En qualsevol país del món, tant si és bipartidista com si no ho és, s'accepta sense condicions un debat obert entre els aspirants que compten amb més suport ciutadà. Amb el que ha fet la Junta Electoral Provincial, l'únic que ha aconseguit és donar una major rellevància artificial a uns partits que els electors, de forma lliure i democràtica han decidit que no són els dos majoritaris.

Per això és molt més deplorable la intervenció que la Junta Electoral Central ha fet, acollint-se a la seva instrucció de 1999 per donar suport a la resolució de l'òrgan provincial. A l'acta de la reunió, la pròpia Junta Electoral explica que "ha exigit de manera constant que l'organització d'aquests debats es faci amb criteri de de previsió i antelació suficient, de manera que permeti garantir la igualtat respecte dels candidats concurrents a la eleccions ". Aquesta excusa que han posat dels cinc dies d'antelació, ha estat el escletxa legal que han trobat per justificar aquesta intervenció del poder judicial en un acte lliure i democràtic. El que demostra una vegada més que a Espanya la separació de poders no existeix i que el poder judicial està excessivament polititzat i l'executiu excessivament judicialitzat.

Això probablement sigui perquè sortim d'una dictadura i amb la voluntat de controlar la possibilitat d'expressar-se lliurement, els propis partits polítics han creat unes estructures cuirassades i poc transparents, que els permet fer una interpretació personal de la democràcia i entendre-la segons els interessos que ells tinguin.

El que està clar és que la democràcia ha de ser un sistema de relació en contínua evolució, per què si una gran democràcia no progressa i evoluciona, aviat deixarà de ser gran o aviat deixarà de ser democràcia. I precisament per això no hem d'oblidar que en una democràcia les idees s'han de transmetre per seducció i per convenciment. Tota la resta no és democràcia.