Les eleccions estan a la cantonada i els partits polítics catalans necessiten atrinxerar-se per afrontar les amb garanties. La contesa electoral per conquerir el Palau de Generalitat suposarà canvis d’estratègies i nous estils electorals per part de tots.
Convergència i Unió està utilitzant un nou estil per arribar als ciutadans. Està presentant un líder (l’Artur Mas), molt més proper i menys altiu que en campanyes anteriors. Així mateix Duran Lleida s'esforça per a no mostrar fissures en el si de la coalició i està posant facilitats per donar una veu unitària.
D'altra banda, en els socialistes catalans (PSC), el forcejament ja no distingeix entre partit i Govern i tots avisen que la seva prioritat és Catalunya i no la unitat d'acció amb el PSOE. Dos consellers de pes del govern de Montilla, com els titulars d'Economia, Antoni Castells, i el d'Educació, Ernest Maragall, van advocar perquè els 25 diputats del PSC al Congrés es desmarquin del PSOE per defensar la resolució del Parlament de Catalunya instant als canvis en el Constitucional. Castells, habitual defensor que els socialistes catalans tinguin un grup propi al Parlament, va certificar que per al PSC "és més important Catalunya que la nostra vinculació amb el PSOE".
Ràpidament es van afanyar des de la Moncloa, per reclamar lleialtat institucional. Però això va ser entre bastidors, perquè la posició oficial del Govern va consistir a restar importància als pronunciaments del PSC. Quant a la seva resposta pública, es va moure en l'àmbit institucional, amb un desplaçament de la responsabilitat de la situació cap al PP per obstaculitzar la renovació del Tribunal Constitucional.
Però això no és tot, per si calgués desmarcar-se més del PSOE, el cap de campanya del PSC per les autonòmiques, Jaume Collboni, va dir que no és el millor moment perquè Zapatero vagi a Catalunya a fer campanya.
Està clar que les últimes enquestes d'opinió en què es constatava un augment de vot de Convergència i Unió, està obligant a prendre mesures molt més radicals de les que el PSC havia utilitzat fins ara. Es tracta de retallar distàncies amb CiU i superar el taló d'Aquil del qual els socialistes catalans sempre han estat acusats, i que no és altre que el de dependre totalment dels socialistes espanyols. Com es diu col.loquialment, es tracta de marcar paquet polític per diferenciar-se.
Per la seva banda, el Partit Popular de Catalunya aquesta recorrent sistemàticament a la presència del seu líder estatal (Mariano Rajoy), per mostrar una imatge menys agressiva, multiplicant les seves visites amb una al mes de mitjana. Amb una estratègia dirigida fonamentalment a transmetre confiança a l'electorat català de dretes i si és possible esgarrapar algun vot a CiU.
Estic convençut que l'electorat català és madur i capaç de prendre decisions sense ser influenciat pels maquillatges de campanya. Catalunya està en una situació complicada tant política, com econòmicament i necessita urgentment de posicionaments clars i compromesos per part dels principals partits representats al Parlament de Catalunya. Ens estem jugant massa com per no prendre'ns ho de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada