Arxiu del blog

divendres, 28 de maig de 2010

Els casos Millet, Pretòria i Gürtel reflecteixen el nivell dels nostres polítics.


Si, ja sé que no és just generalitzar, però els polítics que teòricament són honrats no tenen capacitat de decisió als seus partits i els que decideixen acostumen a sortir a la foto.

Vivim en un país on quan surts elegit en unes eleccions, sembla com si et suquessin el cul d’algun tipus de cola que t’enganxarà a la cadira per a la resta de la teva vida. Aquí ningú es planteja mai dimitir. Abans negaran fins a la mort les seves malifetes i quan les evidències treuen a la llum els actes comesos, aleshores es tracta d'acusar els altres partits d'intentar accedir al govern a qualsevol preu.

Només es poden vanagloriar d'estar nets, els partits minoritaris que no han exercit el poder en cap govern. Aquests són honrats per collons. No han tingut cap altra opció que ser honrats.

Els casos Millet, Pretòria i Gürtel, ens dibuixen molt clarament el nivell de polítics que tenim. És clar que en la política, hi ha diferents fases i nivells en els quals l'ésser humà evoluciona.

El primer nivell és quan un és aprenent i es pren molt seriosament els postulats del seu partit polític i es creu que amb el seu treball abnegat podrà canviar el món.

El segon nivell apareix quan aquest polític ja pren les regnes del poder i gestiona una administració -ja sigui estatal, autonòmica o municipal-, en què haurà de prendre decisions que implicaran mitjançar entre diferents interessos econòmics. En aquest moment ha de conjugar les necessitats dels ciutadans als que administra, les necessitats d'estructura del partit polític al qual pertany i els interessos econòmics generats amb l'aplicació de les polítiques que ell dirigeix. Aquesta és una fase d'aprenentatge crucial per arribar a ser algú en el món dels tripijocs.

I al tercer nivell és aquell personatge que "teòricament" s'ha retirat de la política i que guarda una bona agenda de contactes. Aquest ex polític posa el seu interès a aconseguir mitjançar entre els interessos econòmics del món empresarial, i les necessitats d'aconseguir diners fàcils i fresc, de les estructures dels partits o dels barruts de sempre.

Crec que és necessari demostrar una voluntat de transparència i d'aclarir la situació de cada un. És de vital importància, que se sàpiga tot, que l'opinió pública sigui conscient de les malifetes perpetrades per polítics o ex polítics i que qui hagi vulnerat les lleis s'atengui a les sentències dels jutges. La democràcia està sempre en crisi perquè intenta resoldre els conflictes que plantegen els comportaments fraudulents dels ciutadans.

Recentment el Parlament de Catalunya ha acordat crear una comissió d'investigació per aclarir els vincles entre un lladre com el Millet i el finançament de Convergència i Unió. Mentre que el cas Pretòria que afecta els socialistes catalans i a ex alts càrrecs de l'era Pujol no es pretenen investigar. En la meva opinió, o s'investiguen políticament totes les sospites que estan incloses en els sumaris respectius o es deixa a la justícia que segueixi el seu curs.

En vista de la situació, l'únic que s'està fomentant és que els ciutadans deixem de creure en la política i que a les pròximes eleccions autonòmiques es dispari l'abstenció. Si això succeeix ja se sap el que passarà, entraran a l'arc parlamentari polítics i partits minoritaris i amb nul·la capacitat de gestió. La paraula la tenen ara els actuals polítics en actiu.

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

No anar a votar no és la solució. En el fons, és el que ells volen. No anar a votar significa deixar perpetuar al poder als més corruptes. Tenim una varietat de partits i organitzacions molt àmplia. Amb el nostre esforç, és qüestió de fer-les créixer!

Lo Bep ha dit...

Coincideixo plenament amb tu. Penso que si no anem a votar estem donant l'oportunitat a què corrents polítiques minoritàries puguin entrar a formar part del parlament. Però cal fer una reflexió i demostrar a les estructures dels partits polítics que han de fer alguna cosa més que "expulsar temporalment als jutjats".

La gent ja està massa farta i és necessari un canvi de cares. Han de començar a demostrar amb gestos clars la seva condemna al frau i als fraudulents. Jo penso que les cúpules dels partits han de perdre la por a incorporar persones que no vénen de les bases. Probablement tindrien gent amb més criteri propi i menys obedient. Però crec que això enriquiria l'estructura del propi partit.