Arxiu del blog

dissabte, 10 d’abril de 2010

El jutge Garzón i les dues espanyes.


Una altra vegada estem amb les dues espanyes. No és una gens nou. Avui que ens oblidem de gairebé tot no convindria oblidar que durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va haver milers de morts en els dos bàndols que no van ser tractats de forma igual.

Per això ara tenen més sentit que mai, les declaracions del ex fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo sobre que l'extrema dreta ha pres el Tribunal Suprem. Aquest tribunal ha desestimat el recurs de Garzón contra el seu processament per la querella de Falange Espanyola. L'artífex de l'acte és el jutge Adolfo Prego, una persona ultraconservadora que ha escrit articles contra la llei de la memòria històrica a la revista de la fundació de la Vall dels Caiguts i sembla ser que és patró d'honor de la fundació ultra dretana “Defensa de la Nación Espanyola”. Amb aquest currículum no m'estranya res la decisió del Suprem.

I el que és d'una conya pujada de to, és que els que volen empaperar a Baltasar Garzón són els falangistes, els hereus del règim feixista. En qualsevol país europeu això seria un escàndol. Us imagineu que a Alemanya un grup neonazi posés a la picota a un jutge per investigar les atrocitats de l'Hitler?

Estic convençut que hi ha tingut molt a veure el fet que el jutge Garzón hagi estat al cim mediàtic durant gairebé vint anys. Aconseguint que en els anys noranta l'esquerra li satanitzés per haver destapat el cas dels GAL i fos el jutge instructor de la causa que va enviar a la cúpula del ministeri de l'Interior, José Barrionuevo i Rafael Vera, a la presó de Guadalajara. En aquells moments la dreta li donava suport amb entusiasme quan va contribuir a destapar els escàndols del PSOE. Aquesta mateixa dreta és la que ara aplaudeix la decisió del Tribunal Suprem d’asseure’l al banc dels acusats per haver-se atrevit a jutjar els delictes que el franquisme va cometre en defensa dels seus interessos.

La instrucció del cas Gürtel ha estat l'última actuació que ha posat en evidència les pràctiques corruptes de dirigents del Partit Popular a València i Madrid. També s'ha ocupat de desempolsar els delictes del franquisme i, de passada, va enviar a la presó a diversos prohoms de la política catalana, socialistes i convergents sense distincions.

Un jutge que ha aconseguit que els mateixos que el menyspreaven fa vint anys des del socialisme, acudeixin ara en la seva defensa a les mateixes portes de l'Audiència Nacional. Els populars que es fregaven les mans en aquells desconcertants temps del socialisme i ara pateixen les conseqüències del cas Gürtel.

No és sa que en un país democràtic un jutge hagi adquirit tant protagonisme. Sembla ser que la línia divisòria que separava els tres poders s'ha esborrat. Hi ha una excessiva politització de la justícia que ens convertirà a nivell internacional, una vegada mes, en una democràcia de pandereta.

El món sencer ha de saber que a Espanya no és la justícia democràtica la que duu al jutge Garzón a la banqueta. Al contrari, és ella, la justícia democràtica, la que ocuparà el banc dels acusats per a posar-la a ratlla altra vegada.

2 comentaris:

Núria ha dit...

Si senyor, un gran post, Josep!! Remarcant la imparcialitat del jutge, mediàtic o no, perseguint crims a dreta i esquerra. S'ha de veure com n'està de polititzada la justícia a España... podem anar rient.nos amb superioritat del Berlusconi, i anem darrera seu, sometent la Sra. Justícia a plaer de la política, a veure quan li cau la vena dels ulls a aquesta senyora!

Carlos l'Humil ha dit...

Santes paraules, a fe de Dèu.