Arxiu del blog

dimarts, 3 de març de 2009

Lo Rubianes i la seva intel·ligència han donat veu al poble.

Normalment solem fer grans reconeixements i lloances a persones que ja han mort. Però no per això deixa de ser just fer reconeixements públics a persones que han estat autèntics personatges en la nostra societat.

Per a mi lo Pepe Rubianes han estat un artista desenfadat, divertit, amb les idees clares i sense pèls a la llengua. Sense cap pèl a la llengua. Les contínues polèmiques que va protagonitzar per qüestions no lligades estrictament al seu àmbit professional són la prova. Tenia l'habilitat de dir les coses com i quan li sortien dels collons.

Estic d'acord amb aquells que imputaven a Pepe uns dots estratègics de saber el moment exacte que disparar, però sobretot, a qui apuntar per a fer esclatar alguna bomba mediàtica controlada. Per a mi aquests dots són una habilitat d'artista.

En el desenvolupament dels seus monòlegs va arribar a ser el rei del sarcasme i un artista que amb els seus propis recursos era capaç de mantenir l'atenció de tot un teatre durant dues hores. Es va especialitzar en un art tan difícil com el monòleg, fins i tot abans que aquest gènere es convertís en carn d'humor televisiu.

En resposta a una actitud pesada, retrògrada i nacionalista de la dreta espanyola, va declarar en una entrevista a TV3 que "a mi la unitat d'Espanya em sua la polla per davant i per darrere". Ràpidament van sorgir els salvadors de la pàtria per a intentar enjudiciar-lo, però finalment el cas va ser sobresegut pel jutge.

Crec que una de les claus del seu èxit va ser que sempre es va plantejar espectacles estudiats i molt treballats, però amb una important dosi d'improvisació. Sobre la marxa, obres com la impressionant “Rubianes solamente”, que es va mantenir nou anys a l'escenari, requerien actualitzacions constants. Les referències a la situació social i les picades d'ull als personatges del moment eren una constant. Per això el públic repetia.

Va ser un tipus que sempre va parlar en castellà i mai va tenir cap problema per a triomfar en un país, on la dreta espanyola s'obstina que hi ha una persecució de la seva llengua.

Un artista com Pepe Rubianes és irrepetible perquè no hi ha ningú com ell. Penso sincerament que la gent se l’ha fet seu i avui és un "patrimoni de tots".

4 comentaris:

Albert ha dit...

geni i figura, hem perdut un puntal de la veritat, un altaveu que ens treia un somriure i deia les coses com calien dir-les.....

Anna ha dit...

Subscric el tu apunt, Josep.

Lo Bep ha dit...

Estic d'acord amb tu... El Rubianes era aquest tipus que captava el pols del poble i donava veu a aquestes pataletes que tots tenim i que per molts motius reprimim.

Va ser aquest tipus capaç d'enviar a prendre pel cul a tots els fatxendes i fatxes que se li creuaven.

Va ser capaç de donar categoria de notorietat i de normalitat al vocabulari groller. Un vocabulari que de portes endins tots utilitzem.

Una gran pèrdua.

bonaventura-ayats ha dit...

no l'havia vist mai en directe. L'altre dia vaig seguir el programa especial de TV3 i em va agradar molt. Lamento haver arribat tard, de debò.