Arxiu del blog

divendres, 25 de desembre del 2009

Nadal: Ves quin remei.


Avui parlem sense embuts: el Nadal cau malament en general. Ens recobrim d'una capa de falsedat al intentar demostrar una falsa felicitat que ens esforcem a exterioritzar. Si surts al carrer pots trobar-te bandes de “kinkis” Pares Noel que escalen tots les balconades de les cases. No hi ha prou amb adornar amb reclams nadalencs l'interior de les llars, ningú s'assabenta que a la teva casa ets molt feliç celebrant el nadal, per això necessites comprar llums exteriors, figures lluminoses o Pares Noel escalant façanes. Quants més “andromios” tinguis a la vista exterior, més feliç seràs aquest Nadal.

Després de milers d'anys el Nadal segueix sent això: un simple convencionalisme, però elevat ara a l'enèsima potència. Una orgia de propaganda, consumisme compulsiu i estúpids clixés que es repeteixen any rere any. Fins a tal punt, que fins els qui no creuen també la celebren. En les últimes dècades, ja després de la segona guerra mundial no és més que una festa vinculada al més feroç consumisme.

Són unes festes que han perdut el seu sentit religiós per a la majoria de la població. Fins a s'han volgut secularitzar amb l'ascens d'un personatge que no és més que una aberració del departament de màrqueting de Coca-cola. L'origen del personatge arrenca al segle IV d.d. de C. en la figura d'un bisbe turc que es va convertir en San Nicolás. Inicialment el color amb el qual es representava a principis del segle XX era el color verd, però per a integrar-lo en la seva campanya publicitària per a la venda de la beguda americana per excel·lència, el departament de màrqueting de Coca-cola ho va transformar al seu color corporatiu que és el vermell. Per tant, aquest vell gros i beneït que ens han venut no deixa de ser un producte més del nostre "Nadal".

Però avui dia es valoren més els “saraus” als que s'acudeixen en aquestes dates. El sentit religiós que abans tenia ha passat a ser una entelèquia. Les religions cristianes, cada vegada tenen menys seguidors que visquin el Nadal d'una forma acord a les directrius apostòliques. La gent aprofitem, cada vegada més, aquestes festes per a iniciar períodes de vacances, que han aconseguit que aquestes dates seguin temporada alta en moltes destinacions turístics.

Vaja, que vivim en una societat on els convencionalismes nadalencs formen part del ciment que uneix els maons de la nostra estructura social. En el qual també vull destacar l'estúpid primer anunci de l'any, o com les marques ens volen vendre la seva “infinita generositat” o les cues per a comprar qualsevol cosa.

Per cert, avui dia de Nadal a casa meva ens reunim tots i menjarem de primer "Sopa de nadal" (brou de carn consistent, amb galets farcits de carn d'olla), de segon espatlla de cabrit al forn i per a postres "tronc de nadal" i varietat de torrons. Tot regat amb cava català. Els bons costums no s’han perdre mai, encara que siguin purs convencionalismes.

Bon Nadal.

2 comentaris:

Joaquim Bonaventura i Ayats ha dit...

felicitats pel post, i també pel nadal. M'encanta recordar Plats Bruts. Cuidat molt

Lo Bep ha dit...

Gràcies Quim... Bones festes.