Arxiu del blog

dimecres, 30 de desembre del 2009

El Fundraising o la captació de fons per a activitats sense afany de lucre.


Potser per a poder valorar el desenvolupament real del sector sense ànim de lucre a la nostra societat, hauríem de mesurar-lo per la capacitat de desenvolupament de tres aspectes que caracteritzen a la filantropia, com poden ser: la donació voluntària, l'organització voluntària i el voluntariat. No n’hi ha prou amb tenir moltes Organitzacions No Lucratives i un elevat nombre de voluntaris, com és el cas de Catalunya. També és necessari que les butxaques dels ciutadans, els consells d'administració de les empreses, i els patronats de les fundacions, donin el pas endavant que permeti passar de les paraules als fets i així poder demostrar que el factor determinant és la generositat amb la qual flueixen els diners.

Em penso que no existeix consens a l'hora de definir el Fundraising. Però per a definir-lo d'alguna manera, ho podríem fer com el procés de resolució de sol·licitar i acceptar regals econòmics d'individus, empreses i fundacions per a organitzacions que desenvolupen tasques sense ànim de lucre. La funció del fundraising, per tant, és essencialment comunicació i és essencial analitzar-la des de la perspectiva de les relacions que afecten a l'organització receptora i tots els públics que l'envolten.

Llavors per a mi, ho definiria com el conjunt d'activitats a desenvolupar per a captar i gestionar fons i béns de persones, empreses, fundacions i Administracions Públiques amb destinació a finalitats no lucratives. Els destinataris d'aquestes col·lectes, d'aquests donatius o campanyes de socis, són generalment associacions i fundacions, encara que també s'apliquen les seves tècniques en l'àmbit del finançament de partits polítics.

Aquesta captació de recursos significa que les ONG’s han d'adaptar la seva estructura i formació per a especialitzar a professionals encarregats de la seva gestió. Aquest equip de fundraisers hauria de desenvolupar la seva feina des de dintre de la pròpia ONG, del propi col·lectiu que els ha de gestionar en última instància. Sent així, això és independent que aquestes persones siguin voluntàries o assalariades de l'organització. La clau està que tota la gestió és interna, controlada fins a l'últim cèntim per l'organització, independentment de les consideracions sobre el cost d'aquesta actuació.

Tot i així, hem pogut observar que en els últims anys s'ha generalitzat un fenomen que té el seu origen en el món de la política. I és que el Fundraising es professionalitza, i es subcontracta fora de la pròpia organització. Apareixen d'aquesta forma les empreses externes especialitzades en la captació de recursos econòmics per als objectius de les ONG’s.

A jo em sembla bé que si al mercat existeixen alternatives millors, més eficients i rendibles que el voluntariat o la contractació interna, s’hi ha de recórrer. En aquest sentit vull recordar que també les ONGs competeixen i que és una manera d'estimular la seva eficiència. Però com en qualsevol subcontracta hi ha el perill de la falta de control. Lo que implica que no se sàpiga traslladar la càrrega emocional, de compromís, cap al potencial client. La falta de control suposa també que, davant pràctiques irregulars, poc ètiques o fins i tot il·legals d'aquestes subcontractes, el dany a l'ONG és molt més gran que a una empresa normal. Queda danyada la línia de flotació de la pròpia ONG, com és la seva credibilitat en el compliment de la seva missió.

Estaria bé començar a regular i posar fites als límits en que han de relacionar-se les entitats del cridat tercer sector, les administracions públiques i el sector empresarial. Encara ens ressonen en les orelles els casos de l'Orfeó Català o d’algunes ONG que actuen com multinacionals del tercer sector com Intervida, o sense anar més lluny casos de finançament irregular de partits polítics.