Arxiu del blog

diumenge, 20 de desembre de 2009

Un any complicat per als drets de les persones amb discapacitat.


Tanquem l'any 2009 amb una gran preocupació, en referència a l'aconseguit per les persones amb discapacitat, doncs amb la finalització d'aquest any reivindiquem la urgent implementació de la igualtat efectiva, d'oportunitats i de tracte pel que fa a les persones amb discapacitat, i d'aquesta manera poder exercir els nostres drets i deures com ciutadanes i ciutadans.

Tot fa pensar que per a l’any 2010 el nostre col·lectiu haurà de fer-se plantejaments que fa bastants anys no es feia, perquè les persones amb discapacitat ens seguim trobant amb realitats que fan molt difícil la nostra inclusió a la societat de manera normal i natural.

Encara avui continua fent-se palesa que la gran majoria dels esforços per assolir millors nivells de desenvolupament i qualitat de vida de les persones amb discapacitat, es fa a partir d'esforços de la societat civil organitzada, i continuem carregant a la família amb tot el pes de l'atenció a les persones amb els nivells de dependència més grants. Amb una perversió total de l’anomenada Llei de Dependència.

L'administració s'ha tret el mort de damunt adjudicant prestacions simbòliques per a atendre a persones amb nivells molt elevats de dependència. Una persona amb un Grau 3, Nivell 2 i amb uns recursos econòmics totalment insuficients per a la vida diària, rep una prestació de 500 euros al mes. Aquesta prestació sol acabar engreixant els ingressos de la unitat familiar, però no milloren la qualitat de vida de les persones ateses. Si la persona que te cura d’un familiar amb dedicació exclusiva, hagués de pagar-se el sou i la seguretat social amb aquests 500 € al mes, només li arribaria per a cotitzar dues hores i mitjana diàries.

Amb aquests 500 € s'ha tornat a posar a la dona com a pal de paller de l'autèntica atenció a les persones depenents, apartant-la del seu propi projecte de vida i tancant-nos a les persones amb discapacitat en els nostres propis domicilis.

La Llei d'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència és una de les lleis que, suposadament, haurien de millorar les nostres vides. Han passat tres anys i, com era desgraciadament previsible, aquesta llei segueix sense implementar-se adequadament. La figura de l'Assistent Personal continua sense ser regulada i per tant no s'està facilitant el control de les nostres vides de forma autònoma.

És ben cert que el món està en crisi i, potser, sempre ho estarà. Però parlar de crisi ara mateix és referir-se al crac econòmic que ens està afectant. No obstant això, per al nostre col·lectiu, la crisi és permanent, i ens perjudica més que a uns altres. Un exemple és l'atur que no cessa de créixer i que per a les persones amb algun tipus de discapacitat s'aguditza encara més.

A la província de Lleida el 70% de les persones amb discapacitat i en edat laboral estan parades. Sí, sé que parlar d'això ara, quan hi ha tantes famílies a la vora de l'abisme per estar tots els seus integrants a l’atur, potser soni extravagant; però és que, quan passi aquesta crisi, i l'economia torni a créixer i les ocupacions es multipliquin una altra vegada, les dones i els homes amb discapacitat seguiran a l'atur.

Que el 2010 faci realitat els vostres somnis!

1 comentari:

bonaventura-ayats ha dit...

Déu n'hi do, sí, la cosa no és presenta massa bé. De tota manera, l'administració (les) (ons) estan satisfetes perquè ens donen pel nou carnet de discapacitat...

Diuen que era una reivindicació llargament demanada pel sector.

No sé pas, el 2010 a veure!