Arxiu del blog

dilluns, 11 de maig de 2009

Quan no hi ha solucions per als problemes de la ciutadania: cal inventar problemes nous per a distreure.


Aquesta és la sensació que tinc després de comprovar que els polítics són incapaços d'afrontar els greus problemes de la nostra societat, d'una forma natural i sincera. Sembla ser que una de les primeres normes que ha de seguir un polític és la de no admetre mai un error.

Davant aquesta situació veig que constantment s'intenta crear falses polèmiques i la majoria d'elles, estan generades pel meu amic el Conseller Saura. I us asseguro que no tinc cap animadversió cap a aquest home, però es dóna la casualitat que ell apareix en totes les polèmiques que han aparegut en els últims mesos en els mitjans de comunicació: la càrrega dels Mossos d'Esquadra als estudiants, l'acusació als informatius de Televisió de Catalunya, la prohibició de circular la maquinària agrícola en festius i ara la placa amb la bandera catalana i el Cat.

Davant aquesta situació, coincideixo plenament amb el retrat que fan en el programa Polònia, en el qual caricaturitzen a un Joan Saura com un personatge trivial. Banalitzen la seva imatge pública com un personatge intranscendent en la política catalana i que protagonitza un tipus d'accions més pròpies d'un polític de la oposició, que d'un polític que té responsabilitats de gestió i que lidera una Conselleria tan emblemàtica i tan complicada com és la Conselleria d'Interior.

Tinc la sensació que davant el cúmul de nyaps que aquest personatge està realitzant, el vot de centre esquerra catalanista que estava establert en les llistes d'Iniciativa per Catalunya Verds, cada vegada s'anirà diluint entre les franges polítiques dels altres partits de coalició.

Tampoc cre que aquest desgast polític que està tenint el meu amic Saura, sigui beneficiós per al President Montilla ni per al Partit Socialista de Catalunya. Encara que sembla ser que Montilla ja està començant a deixar caure al Conseller Saura, tal com ho ha començat a evidenciar amb l'acte de la Llei d'Ensenyament de Catalunya. Passant olímpicament del meu amic Saura i pactant amb l'oposició (o el diable si és necessari).

Sovint tenim tendència a associar aquesta ineficiència sistemàtica amb la ineficàcia dels principals actors polítics o el que podríem qualificar com a "polítics" tradicionals, això és, amb la seva incapacitat per a identificar ràpidament els seus problemes i donar-los la solució que necessiten.

Al meu entendre, el principal obstacle per a dinamitzar i optimitzar el treball dels polítics, és que aquí el debat públic està atrapat entre dues visions molt perjudicials per a la ciutadania. D'una banda, els partits polítics que, emparant-se en la rigidesa tradicional de les seves pròpies estructures, han fomentat institucions molt enquilosades, que permeten una alta politització de l'administració i, per tant, generen ineficiència en la gestió. Per un altre, els representants dels funcionaris que advoquen pel manteniment d'un sistema d'empleats públics inamovibles.

Amb una estructura de gestió com aquesta, serà molt complicat afrontar una nova concepció de l'economia, que exigeix flexibilitat, eficiència i transparència.

Hauríem d'anar a confessar-nos, per si de cas.

3 comentaris:

Albert ha dit...

aquesta incapacitat de reconeixer fracasos es innata al politic, que hem de dir de la lectura que fan dels resultat d'unes eleccions, tots guanyen !!! per tant i partint d'aquest punt , es dificil valorar aquestes actuacions tant penoses ....

Jesús M. Tibau ha dit...

els polítics haurien de resoldre problemes; no crear-los

XAVIER VALDERAS LÓPEZ ha dit...

...tens amistats perilloses... Per altre banda, Lleida es terra de polítics: Landelino Lavilla, Josep Verde Aldea, etc... etc...