Era una situació tan previsible, que fins els “espabilats” de Televisió Espanyola tenien previst passar-se per l'angonal, qualsevol principi de transparència democràtica en la transmissió d'informació des d'un mitjà públic cap als ciutadans. Que els mitjans de comunicació no tenen la capacitat de transmetre confiança als ciutadans, ja està assumit des de l'època del franquisme.
Fins i tot durant la transició, si volies tenir una informació més o menys precisa sobre la situació política que s'estava vivint, tenies que recórrer a mitjans una mica surrealistes com escoltar l'emissora de ràdio "La Pirinenca". Que encara que tingués un matís més comunista, almenys et facilitava una informació alternativa a la dels mitjans de comunicació habituals.
A l'any 2004, quan es van produir els atemptats islamistes del 11 de març a Madrid, també vam viure un altre procés de distorsió i intoxicació de la informació per a condicionar l'opinió pública, cap a una ideologia política concreta com la del Partit Popular. Transmetent a so de bombo i platerets les mentides que Zaplana, Aceves i Aznar llançaven sense cap tipus de pudor polític. Sort en varem tenir d’Internet i la CNN per satèl·lit.
Doncs personalment estic doblement satisfet, perquè a més de guanyar el primer títol de la temporada com a Culé, es va poder evidenciar per tota Espanya que la televisió pública que paguem tots, és tan tendenciosa i intoxicadora políticament com qualsevol de les privades.
L'única resposta que Televisió Espanyola ha estat capaç de donar davant una situació tan ridícula com aquesta, en ple segle XXI, ha estat la de destituir Julián Reyes com a Cap d'Esports de la cadena. I demanant disculpes per la situació, qualificant el fet com a error humà. Que collons que tenen!!! Es deuen pensar que som carallots!!!
Ja durant els últims dies s'havia amenaçat des de plataformes independentistes, amb la intenció de xiular l'himne d'Espanya durant la Final de Copa. Així es va fer però en un primer moment els espectadors que seguien el partit no ho van poder veure perquè l'Ens públic va censurar i va furtar als telespectadors aquestes imatges. Posteriorment, al descans, i després de demanar perdó en diverses ocasions van oferir aquest instant – el de l'himne – en diferit i amb un so sensiblement distint al que es va poder escoltar per la ràdio. Suposo que hi devia d’haver instruccions precises de la casa reial
Tot plegat, un fet que al meu entendre, ens defineix com a país. Una televisió pública obstinada en fer-nos creure que a Espanya pixem colònia quan Ses Majestats surten de la Zarzuela. Doncs no senyors, aquí hi ha molt republicà que ens la re bufa la monarquia i que ahir vam ser testimonis d'això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada