Arxiu del blog

diumenge, 8 de març de 2009

Tenir credibilitat política és una qualitat que no abunda en els polítics del nostre país.

Aquesta és la sensació que tinc després de veure els moviments tàctics que els diferents partits, amb representació parlamentària al país basc, estan realitzant en les negociacions per a triar el pròxim Lehendakari.

Tot hi reconèixer que aquesta sensació ja em va passar quan a Catalunya, després de guanyar la coalició de CIU les eleccions al Parlament es van unir diferents forces polítiques per a governar, o fa quatre anys a Galícia quan, guanyant el Partit Popular, la presidència de la Xunta va ser para el PSOE. Ja sé que la llei ho permet i que per tant és perfectament legal. Però hi ha moltes coses que no són il·legals i no obstant això no estan ben fetes. Crec que hi ha alguna cosa aquí que no és del tot net.

Considero que si finalment en la negociació, per a investir al nou president d'Euskadi, triomfa l'aliança del PSOE i del PP, estarem davant una gran evidència que els partits nacionalistes no són només els d'inspiració cultural i ideològica gallega, basca o catalana. Ja podrem dir sense cap tipus de dubtes ni complexos que existeix també un nacionalisme espanyol, que es manifesta per sobre d'ideologies tan dispars com la del PP i la del PSOE. O a lo millor és que no són tan dispars en el que realment els interessa.

L'accés als trons de govern, ha fet que es trastoquin tots els fonaments de qualsevol compromís ideològic en les polítiques de base dels partits. Ja en les últimes legislatures del Jordi Pujol, es va posar de moda la ideologia que "la fi justifica els mitjans". Sempre va arribar a pactar amb qui més afavoria els interessos de la seva acció política. Per a mantenir la poltrona qualsevol estratègia és vàlida.


Segons sembla, ara el Partit Popular, ja no se’n recorda que fotent-li la presidència al PNB està fent el mateix que tant va criticar fa quatre anys a Galícia. Clar que se’n recorden! Però tot això forma part del show al que ens estan duent als electors, en el que es prioritza l'accés al poder que l'ètica política. No importa que els pactes ideològics necessaris per a accedir al control del poder polític i econòmic, hàgin de ser pactes antinatura. Que collons! A manar que son quatre anys.

Pel poc que he pogut seguir de la campanya electoral d'Euskadi. Tant l’Ibarretxe com el Patxi López, han fet una campanya de poc nivell polític, amb la que el primer ha tractat de fer oblidar la seva aposta sobiranista i el segon ha intentat evitar la mobilització del vot útil nacionalista en favor de l'actual lehendakari. Ambdós han fet uns plantejaments en els quals han manifestat que la seva aspiració era governar en solitari i, al mateix temps ocultaven les seves possibles aliances futures.

Després s'estranyen si els electors deixen d’anar a votar. Recordo que després de les últimes eleccions a la Generalitat, vaig ser convidat per part d'Unió Democràtica de Catalunya, com a representant d'una entitat d'àmbit social, a una reunió en la qual van assistir representants de diferents organitzacions de la societat civil lleidatana. Aquesta reunió estava presidida pel durán Lleida i se'ns preguntava per què crèiem que la gent no anava a votar. La meva resposta va ser la següent: "perquè per a demostrar la transparència no és suficient amb fer una comèdia com anar al notari per a garantir els pactes postelectorals. Quan en el vostre propi partit tu estàs posicionat en totes les enquestes publicades com un líder més carismàtic que l'Artur Mas i en canvi no encapçalades les llistes en aquestes eleccions. Aquestes històries no donen credibilitat política".

Personalment crec que en política no ha d’aplicar-se el "aquí val tot". Quan la nostra societat tingui una major maduresa democràtica, potser ens convencerem que la millor manera de fer que els polítics no ens prenguin tant el pèl, és anar a votar. I precisament amb el nostre vot fer valer la nostra opinió com a ciutadans i com a dipositaris de la sobirania de l'estat, tal com diu l'Article 1.2 de la Constitució espanyola “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat”.